Catedrals del blat

Som a punt

de celebrar el centenari dels cellers cooperatius coneguts, per dimensions i mèrits arquitectònics, com a catedrals del vi, en comarques de tradició vitivinícola de la Catalunya Nova com Alt Camp, Conca de Barberà, Priorat, Terra Alta o les Garrigues. Un conjunt patrimonial històric i artístic important. Aquell seguit de construccions impulsades per la Mancomunitat van constituir tot un revulsiu per a l’agricultura de moltes poblacions rurals de l’interior del país, en plena crisi pels estralls de la devastadora plaga de la fil·loxera d’uns anys abans. Dissenyades amb estil modernista quan començava ja a imperar el noucentisme, conjuminaven una arquitectura agosarada i remarcables avenços d’enginyeria industrial aplicada al sector primari. Entre els noms propis d’artífexs d’aquells projectes constructius, sobresurten Lluís Domènech i Montaner i, especialment, Cèsar Martinell, el més prolífic. Aquest arquitecte vallenc havia sigut deixeble i col·laborador de Gaudí, circumstància que es nota en les seves nombroses obres, com és el cas de les de Cervera i Sant Guim de Freixenet.

A diferència de les contrades al·ludides, la Segarra no destacava pel cultiu de la vinya sinó dels cereals. En conseqüència, les instal·lacions agràries que s’hi van aixecar amb volumetria i estètica catedralícies, estaven més aviat dedicades a l’emmagatzemament i distribució de grans que no de raïms: no pas tant catedrals del vi com catedrals del blat, per dir-ho pla. Se’n van fer tres, en terres segarrenques, a Guissona (petita, noucentista, amb frontó triangular), a Cervera i a Sant Guim.

La farinera del Sindicat Agrícola de Cervera, fundat en 1919, és un monumental bastiment començat en 1920. Pertany al municipi des de 2002, que hi ha habilitat un viver d’empreses, i en crida especialment l’atenció la Torre del Treball, coberta per una cúpula. La cooperativa de Sant Guim n’era una sucursal, data de 1921 i ara és de propietat privada. Rectangular, amb tres naus de diferent altura, si de moment no es pot visitar per dins de forma regular, perdent l’ocasió d’admirar-ne els airosos arcs parabòlics sostinguts per pilars cruciformes, val la pena almenys de fer-hi un cop d’ull a l’elegant façana de pedra combinada amb maons: dos finestrals, un a cada cantó, i dues portes separades per una columna, una graciosa cornisa per damunt i un ràfec també curvilini.

Quan inauguraven la cooperativa modernista de Sant Guim ja devia funcionar la centenària fonda Ca la Maria, allà a la vora, davant de la via del tren. Després d’uns anys tancada per jubilació dels anteriors titulars, des del maig passat la regenten la simpàtica cuinera xinesa Yi Pei, el seu marit Xavier Bundó, amb els fills Jawei i Ivan, que n’han conservat nom i prestigi, oferint tapes variades, amanides, carns i embotits a la brasa, peixos a la planxa, quatre classes de paella i cada dia un plat oriental, com rotllets de primavera o fideus. Tot molt bo. Convincent menú dels feiners per 11 euros (tanquen els dimarts) i un altre de cap de setmana per 20, més complet i elaborat.