Verdes suavitats

Les asprors paisatgístiques

dels Aspres no ho semblen tant, ara a la primavera, recobertes per la verda catifa dels sembrats. Aquelles ondulacions orogràfiques més bé ofereixen als ulls del viatger unes inusitades suavitats maragdines, que val la pena anar a descobrir en un breu trajecte amb cotxe, moto o bicicleta, uns tres quarts hora en el cas de les dues opcions motoritzades, una estona bastant més llarga si es prefereix pedalar. Els al·licients de la ruta són inqüestionables, no només pels fotogènics entorns agrícoles o geològics que la sinuosa cinta asfaltada deixa a banda i banda, sinó també pels de caire monumental, que no són pocs, repartits entre les successives localitats que travessa o bé en queden a escassa distància, al final de curts trencalls: Os de Balaguer i el seu castell, el monestir de Bellpuig de les Avellanes, els pobles de les Avellanes o Santa Linya o Tartareu, les salines recuperades de Vilanova de la Sal, la torre de Fontdepou, la col·legiata de Sant Pere d’Àger i el nucli antic d’aquesta població aturonada... Pujant en direcció a Tremp, el punt de partida de l’itinerari glossat és la sortida nord de Balaguer, per la C-12, que de seguida s’esmuny en una contrada solitària i de relleu lleugerament trencat, ascendint cap al port d’Àger enmig de parades de cereal i breus promontoris arrebossats de bosquina. La condició tirant a àrida dels sòls, el perfil adust dels discrets accidents d’un territori rugós, que s’endevina no gaire fèrtil, i la vegetació en general baixa i rasposa dels pendents no conreats, justifiquen la denominació d’arrel popular de tota aquella àrea com els Aspres, que els naturals del país diuen en femení: les Aspres. Un topònim escaient i descriptiu. Des de dalt del port, la vista de la vall d’Àger i l’extensa muralla rocosa de la serra del Montsec és extraordinària i convida a una aturada per admirar l’espectacle. Baixant cap a la vila vescomtal, on compensa força entrar a fer un tomb, i seguint est enllà fins a trobar la cua del pantà de Camarasa, a la cruïlla amb la C-13 es planteja un dilema: endinsar-se en l’apoteosi mineral del congost de Terradets o bé retornar per la serpentejant carretera del Doll, pròdiga també en amenitats panoràmiques.

Passant per Àger, sobretot a mig matí, resulta quasi obligatori fer una pausa del viatge al forn pastisseria Mauri, just entrant al poble, redecorat fa poc el local amb un gran dibuix a tota paret de la silueta del nucli dominat per la col·legiata de Sant Pere. En una de les taules de marbre es poden tastar (o simplement comprar-les per emportar-se-les a casa) algunes de les suaus especialitats dolces o salades que elaboren diàriament, com els esplèndids pans rodons de pagès o de cinc cereals, les coques de sucre o de vidre, les coques de recapte amb ceba o carabassó o samfaina amb arengada o llonganissa o tonyina, per no parlar dels deliciosos panadons d’espinacs o carabassa, recoberts d’una fina crosta ensucrada.