SEGRE
Grenys i gats

Grenys i gatsLLUÏSA PLA

Publicado por

Creado:

Actualizado:

Millores a l’estreta i sinuosa carretera de Santa Engràcia, apedaçada amb quitrà en els trams més deteriorats i protegida per trossos de cuneta americana, que facilita l’encreuament de vehicles. A l’hivern, presenta encara dos o tres punts a l’obaga en què el gel matinal obliga a conduir amb precaució. Deu quilòmetres en total, a partir del trencall de just passat Talarn, cinc dels quals fins al celler de Castell d’Encús, cinc més per arribar a aquest petit nucli de l’extens municipi de Tremp, habitat des de fa almenys una trentena d’anys per una colònia internacional renovada periòdicament: dels quinze veïns fixos, la majoria són estrangers, entre britànics, belgues i holandesos, de manera que l’idioma local és l’anglès. La comunitat cosmopolita s’incrementa encara amb els clients de diverses nacionalitats de dos negocis de turisme rural.

La carretereta panoràmica recorre entre llaçades que ara pugen i ara baixen un paisatge àrid, de vegetació aspra, sobretot garrigues i alzinars, llevat de la zona de vinyes, entre barrancades solitàries i grenys cantelluts, sota muntanyes arrodonides i vermelloses de conglomerat. Quan el llogaret per fi es deixa veure, la imatge resulta espectacular, com una protuberància de la roca.

Dividit en dos barris separats, el raval i el poble antic (bé, d’antics ho són tots dos), convé aparcar a baix al mig, vora una font amb piques, per seguir a peu, primer cap a un cantó, després cap a l’altre. Ascendint pel carrer Major, que s’enfila entre la penya i l’abisme, s’obtenen àmplies perspectives de la conca de Tremp, amb el campament militar de Talarn en primer terme, el vilatge quasi abandonat de Gurb més enllà i el Montsec blavís al fons.

Un banc per seure sota una alzina permet refer-se de l’esforç i contemplar el panorama amb calma. De sobte, entremig dels casalots de pedra clara, comencen a aparèixer gats, un, dos, tres, de totes mides i colors, fins a reunir-se’n una dotzena. Prenen el sol mig engorronits, indiferents a la presència humana. En realitat, costa veure alguna persona per enlloc. Pit amunt, per aquells costers deserts, s’assoleix el cim de l’imponent crestall rocallós, on s’aixeca l’esglesiola al caire mateix d’un espadat de vertigen. Des d’allà dalt, les vistes són apoteòsiques.

Guilles o guineus

Casa Mauri

Carrer Major, 35, Santa Engràcia, 973991987

Casa Guilla / Fox House

Carrer Major, 38, Santa Engràcia, 973252080

Els dos establiments de turisme rural de Santa Engràcia són al carrer Major, més avall Casa Mauri i més amunt Casa Guilla, sinònim de guineu que justifica la denominació anglosaxona de Fox House. La primera està formada per tres apartaments entorn d’un pati: The Farmhouse, The Cottage i The Penthouse.

La segona, que va obrir ja en 1980 com a bed & breakfast, reformada no fa gaire amb acabats de luxe pels actuals titulars, en un edifici medieval ran mateix de cinglera, amb decoració rústica, piscina climatitzada, sala amb llar de foc, biblioteca i nou habitacions amb terrasses que són autèntics miradors.

tracking