SEGRE

Esglesieta i castellot: descobrint el poble de Marcovau, a Foradada

Esglesieta i castellot

Esglesieta i castellotLLUÏSA PLA

Publicado por

Creado:

Actualizado:

El poblet de Marcovau s’alça sobre un breu promontori al capdavall de l’extensa i suau clotada cerealística de Foradada, municipi a què pertany, tota verda o groga o ocre segons l’estació, en un trencall de la C-26 poc abans d’Artesa de Segre baixant de Cubells. Una pista de terra d’un quilòmetre i mig puja al turonet on es disposen les comptades edificacions d’aquest nucli d’enigmàtic topònim gòtic, possible adaptació d’un cognom germànic, Marcoald o Marchoal (l’escriptor italià Italo Calvino va titular Marcovaldo un llibre de contes).

Una de les quatre o cinc persones que actualment hi viuen –en el seu cas des de fa trenta anys– no és alemanya sinó holandesa: octogenària i simpàtica, es dedica a pintar, tocar el piano i cuidar el jardí, en què no falten tulipes.

El millor és aparcar a l’entrada, vora una font de ferro, davall mateix del replà on es dreça sobre un muret de pedres, delimitat per una barana de troncs, la bonica esglesiola de Sant Salvador.

Amb línies originals romàniques, si bé d’aquest estil només en conserva l’absis, va ser objecte de successives reformes fins al segle XIX. Observada des de fora, en destaquen les capelles quadrades laterals, un poderós contrafort al cantó de migdia, la porteta amb un banc d’obra a cada banda i una espadanya doble que alberga un parell de campanes que són en realitat dues carcasses de bombes de la passada Guerra Civil.

Durant aquella contesa, entre l’abril de 1938 i el gener següent, coincidint amb la batalla del front del Segre, aquest petit temple va fer de quarter de la divisió Líster. I just per allí sota discorre l’anomenada mina de Montclar, el túnel de 5 quilòmetres del canal d’Urgell, el més llarg d’Europa en el seu moment, a una profunditat de 160 metres.

La seva embocadura nord s’endevina des d’allà dalt. Una mica més amunt, a la placeta ombrejada d’acàcies, es repengen en una penya rocosa les ruïnes del casal fortificat conegut com a castellot.

Una trista estampa, testimoni cruel de decadència i abandó, de què intenta consolar-nos l’esplèndid panorama que s’albira enfilant-se a la part de darrere, des de Cubells fins a Alòs i Baldomar, des del Montsec i els Pirineus fins al castell de Montclar.

Caseta i degustació

La Solana

C/ Major, 4 Foradada. 973.400.709.

Ja fa tres dècades que Josep Sánchez i Ricard Zamora van habilitar una petita casa antiga de Foradada com a restaurant, La Solana. El bon gust, la subtilesa i l’estil es noten en tots els detalls, des de la decoració de la sala amb només mitja dotzena de taules fins a la presentació dels plats, que a part d’estètics són deliciosos.

Proposta única de menú a 25,50 euros, una ganga per la qualitat i la quantitat ofertes: degustació de tres entrants, un principal de carn o peix a elegir i postres creatives d’elaboració pròpia que constitueixen un dolç colofó a aquest autèntic festí dels sentits. Obre els migdies, excepte dilluns. Es recomana trucar per reservar.

tracking