Cervesa i passió

Segons

la dita, Diumenge de Rams qui no estrena no té mans. Des del passat que us escric no sé si la restauració estarà d’estrena d’una nova normalitat per la setmana de passió, però sí que sé que avui acabem la quaresma i podem celebrar que hem sobreviscut a aquest any i fer un homenatge a totes les persones que hem perdut amb una bona copa de cervesa. Avui us en vull parlar. És una de les begudes alcohòliques més consumides al món i una de les més antigues. De fet ja se’n parla a la famosa pedra d’Hammurabi (1760 aC), el text legal més antic del món, que podem trobar al Louvre de París. Els orígens d’aquesta beguda producte de la fermentació de cereals és incert, i és creu que fou espontani i simultani en diferents civilitzacions de la Mediterrània i l’Orient Mitjà, quan els éssers humans comencen la vida sedentària i conreen els camps. Si no coneixeu el poblat de Genó (Aitona), aneu-hi perquè allà es van trobar restes arqueològiques del segle IX aC d’elaboració de cervesa.

Segons

la dita, Diumenge de Rams qui no estrena no té mans. Des del passat que us escric no sé si la restauració estarà d’estrena d’una nova normalitat per la setmana de passió, però sí que sé que avui acabem la quaresma i podem celebrar que hem sobreviscut a aquest any i fer un homenatge a totes les persones que hem perdut amb una bona copa de cervesa. Avui us en vull parlar. És una de les begudes alcohòliques més consumides al món i una de les més antigues. De fet ja se’n parla a la famosa pedra d’Hammurabi (1760 aC), el text legal més antic del món, que podem trobar al Louvre de París. Els orígens d’aquesta beguda producte de la fermentació de cereals és incert, i és creu que fou espontani i simultani en diferents civilitzacions de la Mediterrània i l’Orient Mitjà, quan els éssers humans comencen la vida sedentària i conreen els camps. Si no coneixeu el poblat de Genó (Aitona), aneu-hi perquè allà es van trobar restes arqueològiques del segle IX aC d’elaboració de cervesa.

L’origen etimològic de la cervesa es pot relacionar amb la deessa romana de l’agricultura, Ceres. També hi ha una teoria que diu que derivaria del gal·lès

cwrw

o el gaèlic

coirm

, no obstant i pels mots de base llatina que trobem a Europa, l’origen de la paraula estaria en

cervisia

o

cerevisia

, que faria referència a la fortalesa que Ceres li dona a aquesta beguda.

La romanització del segle III aC va fer que la cervesa quedés relegada als pobles del nord d’Europa i per això la ribera Mediterrània és més vinícola. En aquest moment es comença a produir la beguda tal com la coneixem amb la fermentació de l’ordi i l’aromatització amb la planta cannàbica llúpol. A mesura que avancem i arribem a l’edat mitjana, la cervesa creix en popularitat i, de fet, segons la Llei

Assisa panis et cervisiæ

del segle XIII, del rei anglès Enric III, se li dona una veritable rellevància juntament amb el pa. No obstant, al nostre país no és fins a la revolució industrial que es comença a elaborar la cervesa tal com la coneixem avui. Ara mateix aquestes grans productores de cervesa ja no són part de la zona i pertanyen a grans grups empresarials de l’alimentació. Malgrat això, encara imprimeixen un caràcter i gràcies al seu procés industrial i a les fórmules que han fet servir, la cervesa és un producte que no falta ben freda en una nevera.

El nostre territori ha sigut cerveser i de fa uns anys, gràcies a la conscienciació per la sostenibilitat, la proximitat i el territori, han anat sorgint força iniciatives de cervesa artesana, que han aconseguit que la cervesa ja no només sigui un beure entre àpats sinó que també l’han categoritzat com a producte gastronòmic, apte per maridar amb un dinar. La C-tretze, La Vella Caravana, Cerveses de Ponent, Matoll, Lo Vilot, Loperot&co brew o Casa Dalmases són cerveseres artesanes del nostre territori que han recuperat maneres de fer i han confirmat que som un territori de cervesa. Des de fa uns anys a Torrefarrera tenim la fàbrica de cervesa Click and Brew, que crea cerveses artesanes i ecològiques amb les fórmules que es vulgui. No fa ni un any que elaboren la primera cervesa feta amb oliva i la primera cervesa verda del món. Elaborada amb olives autòctones del Pallar Jussà, aigua de la Noguera Ribagorçana i cereals no transgènics, és una cervesa interessant per poder fer un àpat sencer d’aromes suaus i fresques i en boca lleugera i refrescant amb un toc final àcid que recorda l’oli verge extra. L’Oliba Green Beer és, sens dubte, la revelació de la temporada a nivell gastronòmic del nostre territori, que ja exporta a més de 20 països i que sens dubte és 100% lleidatana i pallaresa.

L’origen etimològic de la cervesa es pot relacionar amb la deessa romana de l’agricultura, Ceres. També hi ha una teoria que diu que derivaria del gal·lès

cwrw

o el gaèlic

coirm

, no obstant i pels mots de base llatina que trobem a Europa, l’origen de la paraula estaria en

cervisia

o

cerevisia

, que faria referència a la fortalesa que Ceres li dona a aquesta beguda.

La romanització del segle III aC va fer que la cervesa quedés relegada als pobles del nord d’Europa i per això la ribera Mediterrània és més vinícola. En aquest moment es comença a produir la beguda tal com la coneixem amb la fermentació de l’ordi i l’aromatització amb la planta cannàbica llúpol. A mesura que avancem i arribem a l’edat mitjana, la cervesa creix en popularitat i, de fet, segons la Llei

Assisa panis et cervisiæ

del segle XIII, del rei anglès Enric III, se li dona una veritable rellevància juntament amb el pa. No obstant, al nostre país no és fins a la revolució industrial que es comença a elaborar la cervesa tal com la coneixem avui. Ara mateix aquestes grans productores de cervesa ja no són part de la zona i pertanyen a grans grups empresarials de l’alimentació. Malgrat això, encara imprimeixen un caràcter i gràcies al seu procés industrial i a les fórmules que han fet servir, la cervesa és un producte que no falta ben freda en una nevera.

El nostre territori ha sigut cerveser i de fa uns anys, gràcies a la conscienciació per la sostenibilitat, la proximitat i el territori, han anat sorgint força iniciatives de cervesa artesana, que han aconseguit que la cervesa ja no només sigui un beure entre àpats sinó que també l’han categoritzat com a producte gastronòmic, apte per maridar amb un dinar. La C-tretze, La Vella Caravana, Cerveses de Ponent, Matoll, Lo Vilot, Loperot&co brew o Casa Dalmases són cerveseres artesanes del nostre territori que han recuperat maneres de fer i han confirmat que som un territori de cervesa. Des de fa uns anys a Torrefarrera tenim la fàbrica de cervesa Click and Brew, que crea cerveses artesanes i ecològiques amb les fórmules que es vulgui. No fa ni un any que elaboren la primera cervesa feta amb oliva i la primera cervesa verda del món. Elaborada amb olives autòctones del Pallar Jussà, aigua de la Noguera Ribagorçana i cereals no transgènics, és una cervesa interessant per poder fer un àpat sencer d’aromes suaus i fresques i en boca lleugera i refrescant amb un toc final àcid que recorda l’oli verge extra. L’Oliba Green Beer és, sens dubte, la revelació de la temporada a nivell gastronòmic del nostre territori, que ja exporta a més de 20 països i que sens dubte és 100% lleidatana i pallaresa.