L'espàrrec a l'abril per a mi, al maig per a tu i al juny per a ningú

Avui us escric content,

perquè celebrar aniversaris m’agrada molt i avui publico l’escrit número 100 en la

Gastroteca

del

Lectura

. I amb aquest número rodó arribem al final de la temporada de l’espàrrec.

Avui us escric content,

perquè celebrar aniversaris m’agrada molt i avui publico l’escrit número 100 en la

Gastroteca

del

Lectura

.

I amb aquest número rodó arribem al final de la temporada de l’espàrrec.

Aquest turió de l’esparreguera té una temporada curta però molt alegre perquè els mercats s’omplen d’aquests talls verds i blancs que podem cuinar tan simplement bullits i menjats en fred amb una bona maionesa. Els podem saltar amb un bon rajolí d’oli d’oliva verge extra o en podem fer una bona crema amb les parts més fibroses.

Aquesta tija tan coneguda i que sempre tenim al rebost en conserva està en el seu apogeu durant els mesos d’abril i maig. En trobem de verds i blancs que es cultiven en moltes zones espanyoles, especialment a Navarra.

El que diferencia un de l’altre és la forma de conreu ja que els blancs creixen enterrats i per tant no els toca la llum i els verds ho són per la interacció amb la llum solar que els dona aquest particular color tan primaveral.

L’

Asparagus officinalis

es recomana per la seva capacitat diürètica gràcies a les seves concentracions de potassi i baixes en sodi que faciliten l’eliminació de líquids i per tant baixen la tensió i eliminen riscos de càlculs renals. Té un gust entre dolç i amarg amb un toc salat que el fan molt apte per a tot tipus de pal·ladars i que de ben segur el fan tan conegut per a tots nosaltres; en un dia d’aquests que sembla que el temps t’engoleix, qui no ha obert una llauna d’espàrrecs i se l’ha menjada amb maionesa per dinar.

I el famós (i ja

vintage

) plat d’espàrrecs amb pernil? Quan passen els dies van perdent turgència i es van endurint, per tant no és recomanable que els deixeu gaire temps a la nevera, si aprofiteu alguna oferta, la millor forma de conservar-los i allargar-ne la seva durabilitat és posar en algun recipient que contingui aigua i que per la part basal es puguin hidratar o també els podem embolicar amb un drap humit. Tampoc us refieu de la teoria que com més gros i ample menys tendre és; de fet el seu gruix no n’és indicatiu, ja que si un espàrrec és ample és perquè ha crescut així i no perquè sigui més “adult”.

Sempre hem de mirar si són frescos perquè és l’única manera de poder encertar-ho.

Courem els espàrrecs pelant-los des de la base fins a la punta (si són blancs) I si són verds no cal, tot i que si us entreteniu a fer-ho, en podreu comprovar els resultats. El millor és coure’ls en una olla alta perquè hi col·locarem els turions drets a dins i amb les gemmes fora de l’aigua i els bullirem entre 5 i 10 minuts.

També hi ha qui els cou amb una mica de llet per què quedin ben blancs. L’important és gaudir-los en la seva justa cocció i buscar les mil i una combinacions amb les quals gaudireu d’aquest magnífic ingredient de primavera.

Aquest turió de l’esparreguera té una temporada curta però molt alegre perquè els mercats s’omplen d’aquests talls verds i blancs que podem cuinar tan simplement bullits i menjats en fred amb una bona maionesa.

Els podem saltar amb un bon rajolí d’oli d’oliva verge extra o en podem fer una bona crema amb les parts més fibroses. Aquesta tija tan coneguda i que sempre tenim al rebost en conserva està en el seu apogeu durant els mesos d’abril i maig.

En trobem de verds i blancs que es cultiven en moltes zones espanyoles, especialment a Navarra. El que diferencia un de l’altre és la forma de conreu ja que els blancs creixen enterrats i per tant no els toca la llum i els verds ho són per la interacció amb la llum solar que els dona aquest particular color tan primaveral.

L’

Asparagus officinalis

es recomana per la seva capacitat diürètica gràcies a les seves concentracions de potassi i baixes en sodi que faciliten l’eliminació de líquids i per tant baixen la tensió i eliminen riscos de càlculs renals.

Té un gust entre dolç i amarg amb un toc salat que el fan molt apte per a tot tipus de pal·ladars i que de ben segur el fan tan conegut per a tots nosaltres; en un dia d’aquests que sembla que el temps t’engoleix, qui no ha obert una llauna d’espàrrecs i se l’ha menjada amb maionesa per dinar. I el famós (i ja

vintage

) plat d’espàrrecs amb pernil? Quan passen els dies van perdent turgència i es van endurint, per tant no és recomanable que els deixeu gaire temps a la nevera, si aprofiteu alguna oferta, la millor forma de conservar-los i allargar-ne la seva durabilitat és posar en algun recipient que contingui aigua i que per la part basal es puguin hidratar o també els podem embolicar amb un drap humit.

Tampoc us refieu de la teoria que com més gros i ample menys tendre és; de fet el seu gruix no n’és indicatiu, ja que si un espàrrec és ample és perquè ha crescut així i no perquè sigui més “adult”. Sempre hem de mirar si són frescos perquè és l’única manera de poder encertar-ho.

Courem els espàrrecs pelant-los des de la base fins a la punta (si són blancs) I si són verds no cal, tot i que si us entreteniu a fer-ho, en podreu comprovar els resultats.

El millor és coure’ls en una olla alta perquè hi col·locarem els turions drets a dins i amb les gemmes fora de l’aigua i els bullirem entre 5 i 10 minuts. També hi ha qui els cou amb una mica de llet per què quedin ben blancs.

L’important és gaudir-los en la seva justa cocció i buscar les mil i una combinacions amb les quals gaudireu d’aquest magnífic ingredient de primavera.

.