SEGRE
Es busca personal

Es busca personal

Publicado por

Creado:

Actualizado:

La temporada alta està començant al sector Horeca (acrònim d’hoteleria, restauració i càtering, que no em podia deixar de mencionar perquè m’encanta aquest nom que el branding ens ha dotat al sector) quan arriben les primeres temperatures caniculars del maig i sembla que obrim la porta a celebrar-ho tot. Comunions, bodes, aniversaris pandèmics cancel·lats, festes majors, aplecs o, senzillament, diumenges d’alifares a l’entorn de les brases i la natura per tots aquells afortunats que tenen masos, torres i xalets.

Després de dos anys de travessia pel desert de la pandèmia, en què han desaparegut força locals i que ha siginificat per a molts restaurants i bars aturar-se i repensar el futur, ara tenim una xacra que hem intentat tapar al llarg dels anys, com qui tanca els narius per no sentir el tuf pudorós que pot emetre un excrement.

I ara en recollim els resultats. El que és vox populi aquestes setmanes davant d’una innegable reanimació del sector és que no trobem cambrers.El de cambrer és un ofici que va començar molt abans que la restauració, no oblidem que el mot prové del càrrec que ostentaven antigament a les grans cases senyorials els criats que atenien els nobles, ja que eren els encarregats de les cambres.

És una feina que avui dia està completament desprestigiada. No trobem persones que vulguin treballar-hi, malgrat ser una manera molt bonica de tenir una feina amb projecció.

Per què? Aquesta és la pregunta que molts ens fem. Primer de tot, potser no ha arribat a les persones joves que ser cambrer no és només portar plats.

És relacionar-se amb el client, és conèixer com es cuinen els plats o com es venen. També es necessita psicologia per saber contestar algú impertinent o ser amable amb qui et necessita.

Cal conèixer el món del vi, de la cocteleria, del cafè o de les herbes i tes per fer infusions. És també l’encarregat d’organitzar una festa o esdeveniment, controlar-ne tots els ets i uts, saber respondre a imprevistos.

I, sobretot, i el més valorat per les empreses de restauració, són les persones que posen cara a l’establiment. No hem sabut vendre aquest ofici com una feina apassionant i especial com sí que ha sabut fer-ho la cuina a través d’incomptables realities, i per tota la premsa que ha convertit la cuina i els restaurants en aparadors de coses meravelloses que han captat el talent de molt jovent.

Però estimats lectors i lectores, em sabríeu anomenar un cambrer de renom o, millor dit, famós? Hem de dotar l’ofici de cambrer del prestigi que es mereix, ja que massa temps s’ha pagat malament, s’han esclavitzat en moltes sales i sovint s’ha vist aquest ofici com quelcom negatiu i com a últim recurs si no ens quedava res més. És difícil, sens dubte, competir amb la flexibilitat laboral que moltes altres feines tenen, i com de clars tenim els horaris d’atenció al públic en altres sectors, mentre que en l’Horeca s’acostuma a un tot s’hi val que fa que les plantilles siguin massa dinàmiques i els professionals fugin cap a altres sectors, mentre els empresaris ens estirem els cabells al no trobar talent.

Falta molt per fer, però sens dubte aquesta llavor que ha plantat el crit d’alerta ha de ser el brot que germini per tenir gent preparada per a l’ofici.

.

Es busca personal

Es busca personal

tracking