SEGRE
La força de la geologia

La força de la geologiaSEGRE

Publicado por

Creado:

Actualizado:

Els assaigs d’Onfray germinen en un context polític que poc tenen a veure amb Catalunya. Les coordenades geopolítiques són decisives, i se solen negligir. Michel Onfray cerca un tou de lectors cultes que volen saber de Nietzsche. Volen saber del superhome i de l’etern retorn. Volen conèixer les idees de Nietzsche perquè saben i creuen que els serviran per viure millor, o per consolar-se. O orientar-se. O ser culte. Les riallades dels estudiants de Batxillerat quan argumentava que calia ser culte encara em ressonen al cap.

La République, la tradició política i cultural dels francesos els duu a llegir els treballs d’Onfray que es poden trobar a les lleixes del Carrefour a la vora dels llobarros i les cadires del càmping, o en una nodrida llibreria del Midi. Onfray escriu molt. La seua escriptura té el nervi del periodista: polemitza, resumeix, cita amb solta. Aquí exerceix de filòleg, contextualitzant el pensament de l’autor d’ Així parlà Zaratustra, i se’n surt prou bé. Fragmenta Editorial l’ha editat en un país en què la filosofia té pocs lectors, però alegrets. Adrià Pujol n’ha fet una traducció fina, clara, àgil, llegidora. Les allaus de Sils Maria és un assaig escrit, en part, a la ciutat de Suïssa on el filòsof passà els estius des de 1881 fins al 1888.

El lloc –la geopolítica altre cop–és fonamental. Sils Maria és l’indret muntanyenc a 1.860 metres d’altitud on Onfray mira d’entendre i rumiar Nietzsche amb el cos, amb el radar sensitiu del cos, caminant i sentint, al darrere del seu pensament. La lliçó de l’assagista relacionant la geologia amb el seu pensament és la millor i la més original part del seu treball. Ens convida a viatjar i caminar algun dia per Sils Maria, prop de Saint Moritz, a la Suïssa de parla alemanya, a prop de l’estany de Silvaplana. L’altre capítol brillant és el que relaciona aquell espai amb el concepte de l’etern retorn. Les altres apreciacions situen Nietzsche en un context intel·lectual –el conceptua com a xaman– o sigui: un pensa i sent amb el cos, abans de Sòcrates.

És per aquesta importància del cos que el fet de caminar en alta muntanya, sol, a l’estiu, acaba conformant una manera d’entendre la filosofia que poc té a veure amb la lluminositat de Plató o la diguem racionalitat de Kant. Entenc que Onfray escriu per a nosaltres, lectors curiosos, que volem entendre aquest estrany espècimen que és el filòsof que començà com a filòleg, que a Catalunya fou donat a conèixer per un altre, el senyor Joan Maragall, que passava els estius a la Cerdanya, la vall més ampla del Pirineu. Onfray mostra com el pensament de Nietzsche es pot entendre millor lligant-lo amb un context: Sils Maria, i, per als curiosos, l’anomena superestoic, en una òrbita postcristiana. Refusa el treball confegit per la seua germana, i indica que la coneguda voluntat de poder és un concepte ontològic, no pas polític, lluny del nazisme, insisteix l’autor Hitler preferia llegir Fichte i Schopenhauer, o les novel·les rosa, no pas Nietzsche.

.

tracking