x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

Katherine Johnson

  • FERRAN MONTARDIT
Actualizada 29/03/2021 a las 16:39
homenatge de la nasa

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© homenatge de la nasa

SEGRE
homenatge de la nasa

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© homenatge de la nasa

SEGRE

Ha estat

arran de la publicació del llibre de Margot Lee Shetterly, però sobretot per la posterior pel·lícula

Hidden Figures

(2017), que s’ha fet coneguda la figura de la matemàtica Katherine Johnson, malauradament massa oculta fins ara.

Ha estat

arran de la publicació del llibre de Margot Lee Shetterly, però sobretot per la posterior pel·lícula

Hidden Figures

(2017), que s’ha fet coneguda la figura de la matemàtica Katherine Johnson, malauradament massa oculta fins ara.

Nascuda el 1918 a l’estat de Virgínia, de ben petita ja va mostrar un interès inusual per les matemàtiques amb l’afició de comptar tot el que es podia comptar: comptava les passes que feia, els plats que fregava, les portes i finestres de l’escola…

A causa de les lleis de segregació racial, tota la família va haver de mudar-se a un altre comtat i seguir els estudis en un institut per a estudiants negres. En aquella època, ja excel·lint en matemàtiques, va començar a mostrar interès per l’astronomia quan la seua directora l’acompanyava a casa ensenyant-li les estrelles i les constel·lacions. Tenia tant talent que amb només 15 anys ja va ingressar a la Universitat Estatal de Virgínia Occidental, on es va graduar

cum laude

en Matemàtiques als 19 anys.

Conversant amb un familiar es va assabentar que a la NACA (antecessora de la NASA) buscaven dones matemàtiques afroamericanes per treballar-hi i tot i tenir una plaça fixa de docent, l’any 1953 Katherine començà a treballar de calculadora a la secció Colored Computers del departament de Navegació i Guiatge. La segregació racial estava a l’ordre del dia, persones negres i blanques treballaven, esmorzaven i utilitzaven lavabos en espais diferents. Quan el 1958 la NACA es convertí en la NASA, la segregació racial va acabar però continuà la discriminació cap a les dones. Per exemple, no podia assistir a reunions d’enginyers en les quals eren tots homes o no podia signar informes científics encara que hi hagués col·laborat… fins que va decidir a fer-ho per primera vegada, i aquell informe sobre l’angle d’aterratge dels satèl·lits va ser el primer signat per una científica de la NASA. En va arribar a signar 21. Els treballs de Johnson i la seua facilitat amb la geometria i les equacions diferencials van permetre calcular la trajectòria dels vols espacials d’Alan Shepard en el Mercury Redstone III l’any 1961 i el de John Glenn en el Friendship VII el 1962.

El mateix Glenn va demanar que tots els càlculs realitzats mitjançant computadora fossin comprovats per Johnson manualment. “Si ella diu que els números són bons, estic a punt.” Penseu que Johnson feia tots els càlculs amb paper, llapis i una petita calculadora. Els seus treballs més destacats van ser la participació en el càlcul de la trajectòria de l’Apollo XI (1969), que portaria l’home a la Lluna, i el retorn de la missió Apollo XIII (1970) a la Terra després de problemes inesperats. L’any 1986 es va jubilar i fins aleshores va estar treballant en programes de missions a Mart. Katherine Johnson va morir el 24 de febrer de 2020 als 101 anys després de nombrosos reconeixements com la Medalla Presidencial a la Llibertat, que li atorgà el president Barack Obama l’any 2015, i els títols de doctora

honoris causa

en ciències pel Capitol College de Maryland i l’Old Dominion University de Virgínia.

Nascuda el 1918 a l’estat de Virgínia, de ben petita ja va mostrar un interès inusual per les matemàtiques amb l’afició de comptar tot el que es podia comptar: comptava les passes que feia, els plats que fregava, les portes i finestres de l’escola…

A causa de les lleis de segregació racial, tota la família va haver de mudar-se a un altre comtat i seguir els estudis en un institut per a estudiants negres. En aquella època, ja excel·lint en matemàtiques, va començar a mostrar interès per l’astronomia quan la seua directora l’acompanyava a casa ensenyant-li les estrelles i les constel·lacions. Tenia tant talent que amb només 15 anys ja va ingressar a la Universitat Estatal de Virgínia Occidental, on es va graduar

cum laude

en Matemàtiques als 19 anys.

Conversant amb un familiar es va assabentar que a la NACA (antecessora de la NASA) buscaven dones matemàtiques afroamericanes per treballar-hi i tot i tenir una plaça fixa de docent, l’any 1953 Katherine començà a treballar de calculadora a la secció Colored Computers del departament de Navegació i Guiatge. La segregació racial estava a l’ordre del dia, persones negres i blanques treballaven, esmorzaven i utilitzaven lavabos en espais diferents. Quan el 1958 la NACA es convertí en la NASA, la segregació racial va acabar però continuà la discriminació cap a les dones. Per exemple, no podia assistir a reunions d’enginyers en les quals eren tots homes o no podia signar informes científics encara que hi hagués col·laborat… fins que va decidir a fer-ho per primera vegada, i aquell informe sobre l’angle d’aterratge dels satèl·lits va ser el primer signat per una científica de la NASA. En va arribar a signar 21. Els treballs de Johnson i la seua facilitat amb la geometria i les equacions diferencials van permetre calcular la trajectòria dels vols espacials d’Alan Shepard en el Mercury Redstone III l’any 1961 i el de John Glenn en el Friendship VII el 1962.

El mateix Glenn va demanar que tots els càlculs realitzats mitjançant computadora fossin comprovats per Johnson manualment. “Si ella diu que els números són bons, estic a punt.” Penseu que Johnson feia tots els càlculs amb paper, llapis i una petita calculadora. Els seus treballs més destacats van ser la participació en el càlcul de la trajectòria de l’Apollo XI (1969), que portaria l’home a la Lluna, i el retorn de la missió Apollo XIII (1970) a la Terra després de problemes inesperats. L’any 1986 es va jubilar i fins aleshores va estar treballant en programes de missions a Mart. Katherine Johnson va morir el 24 de febrer de 2020 als 101 anys després de nombrosos reconeixements com la Medalla Presidencial a la Llibertat, que li atorgà el president Barack Obama l’any 2015, i els títols de doctora

honoris causa

en ciències pel Capitol College de Maryland i l’Old Dominion University de Virgínia.

Descubrir
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre