La transfusió de sang

Existeix una llegenda

sobre l’intent del metge Giacomo di San Genesio de curar el papa Innocenci VIII quan aquest va entrar en coma. Segons relata el cronista Stefano Infessura, el 1492 van usar sang de tres nens de 10 anys i li van administrar al pontífex via oral amb l’esperança que es despertaria. El Sant Pare i els tres nens van morir. Alguns historiadors posen en dubte la veracitat d’aquest relat però el cert és que la història de les transfusions de sang té molts protagonistes i està plena de moments curiosos.

És al metge anglès William Harvey a qui s’atribueix el descobriment de la circulació sanguínia a començaments del segle XVII i fou el doctor francès Jean-Baptiste Denys qui va dur a terme la primera transfusió de sang amb èxit el 1667, utilitzant plomes d’aus com a cànules. Aquesta història té diferents versions: una diu que va emprar sang de gos, l’altra que era d’ovella, però ambdues coincideixen que el pacient, malalt de sífilis, va morir poc després.

Tot just començat el segle XX, l’any 1901, es va descobrir que els humans teníem diferents tipus de glòbuls vermells, quan l’austríac Karl Landsteiner va descriure el sistema AB0, i 40 anys després, el 1940, el sistema RH, fet que va obrir la porta a les transfusions segures. Enmig d’això, l’any 1914, el metge argentí Luis Agote va inventar un mètode per conservar la sang, afegint citrat de sodi, per transferir-la més endavant.

La ciència mèdica ha evolucionat molt en els 80 anys que han passat des de la Segona Guerra Mundial. El nombre de persones que han sobreviscut gràcies a les transfusions de sang és incalculable. El dessagnament per ferides, la cirurgia i les anèmies són només alguns del casos en què la transfusió resulta sovint l’única sortida.

A Catalunya portem un segle a l’avantguarda en aquest camp del coneixement i la tecnologia. Des de la creació del primer servei de transfusions sanguínies del món, el 1936 a Barcelona per part del doctor Frederic Duran-Jordà, fins a l’actualitat, quan la més avançada indústria internacional d’hemoderivats és de matriu catalana.