SEGRE
Opinió

OpinióCARLO CIGNANI

Creado:

Actualizado:

Un cop

la ciència va començar a sortir de la foscor en la qual el catolicisme l’havia enterrat durant gairebé 1.000 anys, tota una sèrie d’investigadors va anar obrint camins per explorar. Durant el Renaixement, Andreas Vesal, metge de Brabant (actual Bèlgica), va fer importants avenços en anatomia macroscòpica, és a dir, la que es pot veure a simple vista. Per això, avui en dia és considerat el “pare” d’aquesta especialitat. A l’altra banda, en l’anatomia microscòpica, un nom ressona des de llavors en tots els llibres de Biologia i Medicina: Marcelo Malpighi (1628, Crevalcore, Bolonya – 1694, Roma). És una de les figures típiques del Barroc, que va seguir al Renaixement. El despertar del pensament humà i científic del segle anterior havia donat com a fruits unes teories i uns instruments que serien la llavor d’un nou salt endavant en la ciència. El microscopi, atribuït a Zacharias Janssen el 1590, va obrir les portes al descobriment d’un nou món, massa petit per ser vist a ulls nus.

L’herència del Renaixement encara era molt viva en els erudits del barroc, i Malpighi no en va ser una excepció. Incapaç d’especialitzar-se molt en un sol coneixement va començar estudiar el desenvolupament dels ous de pollastre. L’embriogènesi (com es formaven els òrgans, quan i en quin ordre) dels pollets va ser descrita amb tot luxe de detalls. El 1661 va descriure la configuració en els alvèols i els capil·lars del teixit pulmonar, omplint el buit que va deixar Harvey i guanyant-se el respecte i admiració de la Royal Society de Londres, un fet que el va convertir en el primer italià nomenat membre honorari de l’entitat anglesa.

En una època en què les tincions dels teixits encara no existien, va descriure una sèrie de corpuscles a la melsa i als ronyons. A la seva obra

Epístoles anatòmiques

del 1662 va especificar les papil·les gustatives responsables de la detecció dels sabors i uns corpuscles a la part profunda de la pell que són els receptors de pressió que configuren el sentit del tacte. També són molt curiosos els seus treballs sobre els cucs de seda i les innumerables obres descrivint teixits de plantes i flors. El 1691 va ser cridat a Roma per ser el metge personal del papa Innocenci XII.

Opinió

OpinióCARLO CIGNANI

tracking