Català
Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

Sputnik

  • SALVADOR RIBAS
Actualizada 09/10/2017 a las 17:03
Sabies que...?

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Sabies que...?

SEGRE
Sabies que...?

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Sabies que...?

SEGRE
Sabies que...?

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Sabies que...?

SEGRE

El 4 d’octubre de 1957

és un dels dies més importants a la història de la humanitat, però tot sovint és una data oblidada. Acabem de celebrar els 60 anys de l’enviament del primer enginy dissenyat per la humanitat cap a l’espai, el satèl·lit soviètic Sputnik.

Es considera l’inici de l’exploració espacial i va ser el dia que el secretisme soviètic va passar la mà per la cara a la resta del món. El seu enginyer, Serguei Koroliov, va ser capaç de desenvolupar un aparell que els va convertir en els primers a posar en òrbita una bola d’alumini de 60 centímetres de diàmetre i 83 quilograms de pes. L’estació de tren de Toretam, a les estepes del Kazakhstan, on encara es troba el Cosmòdrom de Baikonur, va ser l’escenari del tret de sortida de la ferotge cursa espacial.

La Unió Soviètica portava diversos anys treballant en secret en el disseny de coets que poguessin posar en òrbita satèl·lits artificials, de fet Sputnik en rus significa satèl·lit i company de viatge. L’Sputnik va entrar en òrbita terrestre i feia una volta al nostre planeta cada 96 minuts, però no només era una demostració de força sinó una missió científica i alhora un entreteniment pels radioafeccionats que podien capturar el seu famós bip-bip. Aquest senyal simple, bàsicament deia “Sóc aquí!” i enviava dades dels pocs sensors que duia, que tot i així van permetre conèixer la densitat de les capes altes de l’atmosfera i la propagació de les ones de ràdio en la capa de l’atmosfera que anomenem ionosfera.

El programa Sputnik va tenir més llançaments amb èxit, dels fallits no en sabem res, entre els quals l’èxit relatiu de l’Sputnik 2 amb la gossa Laika, el primer ésser viu a l’espai però que va morir a les poques hores per excés de temperatura i estrès. Uns mesos més tard els americans entraven de ple a la cursa espacial amb el seu primer satèl·lit, l’Explorer I, que va permetre la descoberta dels cinturons de radiació de Van Allen que envolten la Terra.

El següent objectiu de la cursa espacial va ser l’enviament del primer ésser humà a l’espai. De nou va quedar palesa la superioritat tècnica soviètica amb el vol de Gagarin l’any 1961, però les coses estaven començant a canviar i els Estats Units, de la mà de Wernher von Braun, van començar a dominar l’espai i es va culminar la dècada amb l’arribada dels primers humans a la Lluna, el famós petit pas d’un home.

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre