The Big Bang Theory

Avui

no parlarem de cap sèrie de televisió, sinó de la teoria actualment acceptada per explicar l’origen i l’evolució de l’univers. Es tracta de la coneguda com a Teoria de la Gran Explosió. Aquest model considera que l’univers s’ha expandit fins a l’estat actual a partir d’un punt inicial en què es trobava concentrat en unes condicions de densitat i temperatura altíssimes.

Un dels fets més curiosos és l’origen del nom de la teoria. Com tota teoria científica, tenia defensors i detractors. Entre els defensors, Georges Lemaître, Edwin Hubble o George Gamow, que havien contribuït decisivament a veure que l’univers estava en expansió. Però per l’altre cantó hi havia Thomas Gold, Hermann Bondi o especialment el popular Fred Hoyle. Aquest últim participava en un programa de la BBC en què parlava de temes científics i el dia 28 de març de 1949, ara fa 70 anys, es va referir a la teoria de l’univers en expansió com The Big Bang Theory. Poc es podia pensar que aquell nom despectiu, tot i que ell sempre va negar que ho fos, acabaria essent el terme de referència per entendre l’origen de l’univers.

Hoyle, i altres eminències com Albert Einstein, creien que l’univers havia de ser estacionari i etern i que considerar que tenia un punt d’origen era quelcom proper a les pseudociències i una influència dels textos bíblics del

Gènesi

. Oposats a Hoyle, els estudis de Gamow, que mostraven com hauria de ser la composició química de l’univers primitiu, el que coneixem com a nucleosíntesi primordial, o especialment la proposta que hauria d’existir una radiació de fons residu del Big Bang.

Gràcies a les proves observacionals, la teoria del Big Bang va guanyar la partida. A part de l’expansió de l’univers estimada per Hubble als anys 20, la prova més contundent la van trobar els enginyers de telecomunicacions Robert Penzias i Arno Wilson. Si el Big Bang va existir s’hauria de mesurar una radiació de fons corresponent a una temperatura molt freda, fruit del refredament per l’expansió progressiva de l’univers. Aquesta radiació predita per Gamow es localitzaria en el rang de les microones i Penzias i Wilson, l’any 1964, en unes proves de telecomunicacions, la van detectar i els va portar cap al premi Nobel de Física. Des de llavors, nombrosos satèl·lits l’han estudiada amb gran resolució, cosa que ha permès entendre com d’una explosió inicial es va poder anar constituint el nostre univers.