Perseverant amb Mart

Aquest estiu

recuperarà protagonisme el planeta Mart i no pas perquè sigui el millor moment per observar-lo. Els millors planetes per observar aquest estiu són Júpiter i Saturn, mentre que Mart no surt per l’horitzó fins passada la mitjanit i el millor moment de l’any per observar-lo serà a la tardor.

Però què posarà d’actualitat Mart? A finals del mes juliol i inicis d’agost s’obre la finestra de llançament del proper gran projecte de l’agència espacial NASA per explorar l’anomenat planeta vermell, la missió Mars 2020. Aquesta missió tornarà a posar a Mart un ròver, anomenat

Perseverance

, que és hereu directe dels previs

Curiosity

o la parella

Spirit-Opportunity

.

En aquest cas, però, el dispositiu no caminarà sol, sinó que comptarà amb l’ajuda de l’

Ingenuity

, una mena d’helicòpter que li anirà planificant la ruta. La NASA, per tant, persevera en el seu estudi de Mart i analitzarà la seva superfície per tal de buscar traces biològiques i encapsularà mostres per a una hipotètica missió futura de recollida de mostres al planeta vermell.

Però què en sabem, de Mart? En sabem moltes coses, com que la seva composició és força semblant a la Terra però amb una densitat inferior. Si el seguim comparant amb el nostre planeta és un objecte amb un diàmetre aproximadament la meitat que la Terra i que té una massa d’aproximadament un 11% de la del nostre planeta. Com la Terra, el planeta Mart presenta lluna o millor dit llunes, Phobos i Deimos, però en aquest cas sembla que són fragments de roca atrapats com a satèl·lits com es deriva de la seva forma irregular.

La durada del dia a Mart és semblant a la de la Terra i se situa entre les 24 i les 25 hores. Per tant, si visquéssim a Mart el nostre dia seria una mica més llarg. Pel que fa al seu any, en estar situat més lluny que la Terra respecte del Sol, el seu gir orbital és més lent i la durada de l’any marcià és de gairebé dos anys de la Terra.

Ara bé, el que sempre desperta l’atenció és la seva superfície. Una superfície rovellada, d’aquí el seu color, que presenta una orografia molt variable i on es poden identificar lleres seques que fan pensar que en el passat era un planeta ple d’aigua, i que ara només s’ha detectat en el subsòl i en algunes zones polars. Aquests trets sempre l’han fet objecte de cerca de possibles traces de vida present o passada i és el gran objectiu de futur de l’exploració tripulada a l’espai.