x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

El Lleó

  • PER SALVADOR RIBAS
Actualizada 02/05/2022 a las 11:17
Sabies quE...?

Sabies quE...?

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© La constel·lació del Lleó té un "germà petit", Lleó Menor, que es troba just damunt del lleó principal.

SEGRE

Els mesos de primavera, especialment abril i maig, ens solen mostrar els cels més foscos de l’any degut en bona part al fet que no tenim sobre l’horitzó les parts més brillants de la Via Làctia. En canvi, a l’estiu amb la part del centre galàctic damunt de l’horitzó veiem com la franja blanquinosa del pla galàctic domina el cel nocturn.

El fet que el fragment de cel observable sigui el perpendicular al pla galàctic ens dona l’oportunitat de gaudir de l’observació d’objectes distants que no es veuen destorbats per objectes més propers a nosaltres. En aquest cel de primavera una de les constel·lacions on podem trobar objectes interessants, i que és fàcilment identificable per qualsevol observador, és la constel·lació del Lleó.

El Lleó (Leo) és una de les constel·lacions que creuen el Sol al llarg de l’any i per això és una de les anomenades zodiacals i és de les més antigues de què es troben registres del seu nom. Claudi Ptolemeu a l’Almagest, el document de referència quant a catàleg estel·lar durant tota l’edat mitjana, ja es refereix a aquesta part del cel amb aquest nom i apunta a la mitologia clàssica grega per cercar l’origen del nom en el primer dels dotze treballs d’Hèrcules, concretament amb el lleó de Nemea.

El Lleó se sol identificar a partir de la seva part davantera, el cap i les potes, que al cel es veuen com una mena de falç o com un signe d’obertura d’interrogació (¿) però de cap per avall. Regulus, que és l’estel més brillant i que seria el mànec de la falç, és una de les referències del cel nocturn de primavera i el seu nom significa “el reietó” però també se la coneixia com Cor Leonis (el cor del Lleó). El segon estel més brillant l’hem de buscar a la part de darrere del Lleó ja que és Denebola (la cua del Lleó), un estel que varia de llum amb un període d’unes poques hores.

Però si dèiem que era un bon moment de l’any per a objectes distants, al Lleó trobem per exemple el Triplet de Lleó, un petit grup de galàxies situat a 35 milions d’anys llum que conté dos objectes descoberts per Charles Messier (M65 i M66) i una galàxia descoberta per William Herschel (NGC 3628) que presenta unes deformacions del que es considera que és un efecte de marees galàctiques. Un altre grup de galàxies és l’anomenat grup Lleó I o grup de M96, que conté una vintena de galàxies i que segons alguns autors englobaria també el mateix Triplet de Lleó.

Descubrir
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre