Carme Riera: “Treballem per treure la misogínia de les paraules”

−−Qui era l’arxiduc, el protagonista de Les darreres paraules (Edicions 62)?
Era un personatge polifacètic. Pertanyia a la cort de Viena. Era cosí de l’emperador d’Àustria que, en aquella època, era gairebé déu. Ara ens mirem els reis d’igual a igual, però en aquell moment, no. Ell, però, no s’ho creia tot això. Pensava que calia tractar la gent pel que valia i, per això, el seu seguici estava ple de persones humils. A Catalina Homar, que va ser una de les seves amants, li dedica un llibre i l’arriba a compararar a l’emperadriu Sissí. Això era agosaradíssim. A Viena no l’hi van perdonar. D’altra banda, era un ecologista abans dels ecologistes. No deixava talar arbres perquè respectava la natura, va fer caminets perquè la gent pogués contemplar el paisatge de la serra de Tramuntana, va fer miradors... 

−−Va convertir Mallorca en destí turístic?
Aquest estiu vaig veure 500 persones en un dels seus miradors i vaig pensar que l’arxiduc se n’aniria de l’illa, avui. Ens ho hauríem de fer mirar. Mallorca s’ha convertit en un referent turístic com Venècia o Praga. Mor d’èxit. No sé com, però s’ha de poder conjugar els drets dels habitants amb els dels turistes, que evidentment els tenen. Tenim escanyada la gallina dels ous d’or.

−−Quina relació tenia amb Sissí?
Els dos eren uns inadaptats. A ella, la cort de Viena no li interessa. Li interessa viatjar, la literatura. Es va construir un palau meravellós a Corfú. L’arxiduc sempre la convidava a anar a Mallorca i el va visitar en dos ocasions. Tant li n’havia parlat, que després de la segona estada a l’illa li diu que els somnis és millor no realitzar-los. Era culta, intel·ligent i sempre fugia. Anava al seu aire. Fins i tot portava un tatuatge! A més, va ser una dona molt guapa que no va dur gaire bé el pas del temps. 

−−En aquest llibre utilitza el recurs de Cervantes del manuscrit trobat.
El Quixot és una novel·la de novel ·les. Un llibre de llibres. Tots hi podem aprendre coses, encara. La ironia distanciadora, la metaliteratura, el joc, la visió polièdrica... Tot això és moderníssim i està allà. 

−−Què fa una acadèmica de la llengua?
Molta feina! A la meua comissió treballem paraules. Els intentem treure tots aquells aspectes de misogínia que tenen, tots els signes d’ideologia d’una altra època. Discutim si selfie ha d’entrar o si hem de posar autorretrato. Finalment, vam decidir que no l’entràvem perquè segur que hi haurà un altre invent d’aquí a un any que farà que selfie se’n vagi a la porra. També lluitem contra els anglicismes. És terrible! Per exemple, això de “deixi el seu missatge després del senyal” és una mala traducció. Nosaltres en diríem encàrrec, recado en castellà.