SEGRE

Creado:

Actualizado:

Una de les imatges amb què acaba l’any 2016 és la del nou sarcòfag que cobreix la central que ara fa trenta anys va patir a Txernòbil una greu catàstrofe nuclear. La tecnologia assoleix fites admirables, que el món celebra amb satisfacció. El modern sarcòfag, que complirà la seva funció durant els propers cent anys, s’aixeca a prop de les restes de la ciutat fantasma de Prípiat, fundada per acollir els treballadors de l’antiga central. Quan es van difondre les primeres notícies de l’accident, el pànic va recórrer Europa. Se seguien amb ansietat les informacions sobre les dificultats per contenir l’incendi i sobre les condicions meteorològiques que escampaven els seus efectes perillosos per altres geografies. Al costat de la preocupació per l’impacte que pogués tenir aquell fenomen i d’una emoció solidària envers les víctimes, va emergir, en un sentit diferent, la fascinació encuriosida davant d’un fet excepcional que es convertia en un formidable espectacle. Un confluència de reaccions contradictòries, alhora humanistes i morboses, que es va donar també davant dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 a les Torres Bessones. L’angoixa sincera per les víctimes i les seves famílies s’encavalcava amb l’enlluernament davant de l’esfondrament dramàtic dels edificis. Les situacions extremes provoquen que es manifestin els aspectes millors i pitjors de l’esperit humà. N’és un exponent La pregària de Txernòbil, de la premi Nobel bielorussa Svetlana Aleksiévitx, que ens capbussa, prescindint de la ficció, en els traços corprenedors de la realitat concreta que van viure els protagonistes de la catàstrofe. Resseguint les pàgines del llibre adquirim una consciència commoguda, a partir de testimonis directes, de la mort, després d’una agonia espantosa, dels primers bombers que van acudir a apagar l’incendi. Hi trobem els relats d’alguns dels milers de liquidadors enviats per intervenir-hi, el desconcert dels habitants de la zona davant dels esdeveniments, incloent-hi l’evacuació precipitada, el desengany davant dels discursos dels dirigents polítics, la cacera sistemàtica dels animals domèstics, les seqüeles gravíssimes en la salut, etc. Trenta anys després, Txernòbil ens convida a la reflexió exigent i a la humilitat.

tracking