Violència contra dignitat

Han guanyat la batalla de la violència. Han perdut la batalla de la dignitat. Han atacat els catalans que Soraya Sáenz de Santamaría afirmava que volia defensar. I s’han delatat davant de l’opinió pública internacional, escandalitzada per comportaments impropis d’una democràcia. Els fets de l’1 d’octubre exigeixen la dimissió del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i del seu delegat a Catalunya, Enric Millo. Ja va ser un error que Rajoy fos impulsor de la recollida de signatures contra l’Estatut i del recurs corresponent davant del Tribunal Constitucional, determinant en la desafecció que el president Montilla va advertir. Rajoy ha desaprofitat, a més, els set anys que han passat des de la sentència del Constitucional, per oferir una alternativa que permetés reorientar d’una manera positiva un conflicte que s’ha anat accentuant.

L’alteració per un tribunal d’un Estatut aprovat en referèndum només es podia salvar amb un altre referèndum. Després de la repressió violenta soferta per tants catalans durant la jornada de l’1 d’octubre, la ruptura entre Catalunya i Espanya ha assolit unes proporcions difícilment reversibles a curt i a mitjà termini. Reaccionar davant de reivindicacions polítiques limitant-se a reconduir la resposta al territori judicial i a l’acció de forces armades ha situat els lligams entre Catalunya i Espanya al llindar de l’abisme que teòricament el Govern espanyol pretenia evitar.

Algú insensatament ha parlat de proporcionalitat. Amb més de vuit-cents ferits? Amb les sancions econòmiques que es reclamen per a Artur Mas? Hi ha autoritarisme –¿qui deia que Pep Guardiola exagerava en aplicar aquesta condició a l’estat espanyol?– i hi ha incapacitat de respecte i de diàleg. El Govern espanyol ha actuat amb Catalunya amb el clàssic ordeno y mando. Enviar policies i guàrdies civils amb uniformes antidisturbis contra ciutadans desarmats de totes les edats que només aspiraven a votar és una pràctica de dictadures, singularment quan es trenquen deliberadament els dits d’una mà, es tira a terra persones amb discapacitats i es tracten urnes com cubells d’escombraries. Rajoy i Millo han perdut davant dels catalans tota autoritat.