SEGRE

Creado:

Actualizado:

En temps convulsos, és bo de recuperar personalitats decisives en la continuïtat de la nostra vida cultural. Una figura ben emblemàtica en aquest aspecte és Josep Maria de Casacuberta (1897-1985), que va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1981. Casacuberta no va assolir la dimensió pública d’alguns dels nostres grans escriptors, però la seva labor va ser d’una magnitud excepcional. Home de tarannà discret, encarnava l’esperit de màxima exigència científica, dedicació indefallent i capacitat de resistir i avançar superant dificultats. Ara hi podem aprofundir gràcies a la publicació d’una biografia que n’ha escrit Faust Ripoll, de la Universitat d’Alacant. Casacuberta, que havia estudiat Dret i Filosofia i Lletres, va començar aviat a col·laborar amb Pompeu Fabra a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, on va dirigir l’Oficina de Toponímia i Onomàstica. El mes de setembre de 1923 el general Primo de Rivera va fer un cop d’estat, que va produir un enorme impacte en les institucions catalanes. De fet, la Mancomunitat acabaria desapareixent l’any 1925. La reacció de Casacuberta, amb el suport de Pompeu Fabra, va ser materialitzar l’any 1924 la iniciativa de crear Els Nostres Clàssics, un projecte fonamental per a la recuperació i la difusió dels clàssics catalans medievals i punt de partença de l’Editorial Barcino, a la qual dedicaria tota la seva vida i on trobem col·leccions tan influents com la Popular Barcino, amb més cent volums. A la fi de la Guerra Civil Casacuberta va ser obligat per les autoritats franquistes a destruir la major part del seu fons editorial, però amb coratge i tenacitat va aconseguir reconstruir i rellançar Barcino i es va implicar en la represa del batec cultural i en l’esforç per estendre el coneixement del català, sense oblidar mai el conjunt del domini lingüístic. Es va incorporar l’any 1958 a l’Institut d’Estudis Catalans, que va establir l’any 1961 la Junta Assessora per als Estudis del Català, presidida per Casacuberta i on va comptar amb el suport clau de Joan Triadú, que hi representava Òmnium Cultural. Casacuberta és un referent que convé tenir present avui.

tracking