SEGRE

Creado:

Actualizado:

L’elecció del president Torra, la formació del Govern i la caiguda de Rajoy arran de la moció de censura de Pedro Sánchez han generat un canvi significatiu. Les reaccions irades i els insults que va rebre el president Torra han anat perdent agressivitat davant de les seves constants apel·lacions al diàleg. Sánchez té l’oportunitat de reorientar el conflicte amb Catalunya cap a la negociació. Arran de l’aplicació abusiva de l’article 155, Catalunya ha estat dirigida políticament des de Madrid per un Govern d’una formació que va obtenir només 4 dels 135 escons del Parlament. La constitució del Govern de la Generalitat ha comportat la desactivació del 155. L’argument des de les posicions partidàries de mantenir Catalunya dins d’Espanya ha estat el de l’aplicació estricta de la legalitat i la seva recepta, una acció judicial desproporcionada que agreuja la situació i que ha suscitat una complicitat escassa a Bèlgica, Escòcia, Suïssa o Alemanya. Després del daltabaix de la sentència del 2010 del Constitucional sobre l’Estatut, ni el Govern espanyol ni els principals partits estatals van copsar la necessitat de recosir la ferida oberta i van menystenir les mobilitzacions massives i a referir-s’hi com una febrada. Una tàctica d’escassa volada que ha contribuït a enfortir el sobiranisme. Descartades les investidures del president Puigdemont, de Jordi Sánchez i de Jordi Turull, s’ha materialitzat la de Quim Torra, un home sòlid, coherent i gens primari, que ha llegit i editat figures del catalanisme que l’exili i les circumstàncies històriques havien deixat a l’ombra. En una societat catalana allunyada de la Monarquia, la proposta republicana aglutina moltes sensibilitats. La resposta intransigent en què s’ha refugiat l’espanyolisme contrasta amb la fermesa i la serenitat de Torra. Espanya té un problema amb Catalunya, que el president Montilla va qualificar de desafecció i que no millorarà amb l’amenaça d’un nou 155 si la Generalitat no fa bondat. El president Torra no pot ser tractat com un nen rebec perquè no fa el que voldrien els qui han perdut les eleccions a Catalunya. Després del desastre de la repressió policial de l’1

d’octubre, Sánchez s’hauria de preguntar quin és el camí més intel·ligent per reconduir constructivament la relació amb una bona part dels catalans.

tracking