x

Nos gustaría enviarte las notificaciones para las últimas noticias y novedades

PERMITIR
NO, GRACIAS
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

A ESTONES
  • CARLES DUARTE

Miquel-Lluís Muntané

Actualizada 29/07/2018 a las 08:53

Una de les personalitats que contribueixen més a donar consistència i dignitat a la poesia catalana és Miquel-Lluís Muntané. La publicació, a cura de l’escriptor i assagista Vicenç Llorca, de l’antologia Construir la transparència ens ofereix una oportunitat excel·lent, en un encertat recorregut de 150 poemes, per poder disposar d’una visió de conjunt sobre la seva obra, la seva trajectòria, els seus temes predilectes, els seus trets estilístics... Muntané, nascut l’any 1956, ha anat bastint des del seu primer llibre, L’esperança del jonc (1980), un itinerari literari polièdric que s’ha projectat cap a la poesia, però que també s’ha endinsat en l’univers del teatre, els territoris de la novel·la i la narrativa breu, l’assaig o l’anomenada literatura del jo, de caire autobiogràfic. A més, Muntané és un membre ben actiu de la nostra comunitat cultural. La tria duta a terme en aquesta ocasió per Vicenç Llorca i el pròleg il·luminador amb què l’encapçala ens ajuden a entendre les diverses etapes de la poesia de Muntané, que va assolir la plenitud amb L’altra distància l’any 1994 i que des d’aleshores s’ha mantingut com un dels referents més notables de la seva generació. Reflexiu, amb un punt d’escepticisme i amb una tendresa de vegades explícita i de vegades latent, alhora continguda i profunda (“les veus, les mans i els ulls / que es passen tan a prop / i mai no coincideixen”), Muntané ha escrit poemes tan impregnats de saviesa i de compromís amb la vida com Apunt, que es clou amb aquests versos bells i esperançats: “La nostàlgia es cria en terres ermes; / provem si som a temps d’engendrar l’alba”. La precisió amb què amb mà exquisida de mestre, Miquel-Lluís Muntané va cisellant els seus versos, amb un ritme i una cadència d’una gran elegància formal, no els impedeix, però, de transmetre un lirisme intens, com a Carta de navegar, que es tanca així: “Sortir al carrer com qui refà una carta. / O, si ho vols dit amb un sol mot només, estimar-te.” Ho fa sense caure en l’arravatament o en l’amargor, mantenint un to meditatiu per afrontar d’una manera conscient i honesta els nostres límits: “tan segura és la mort d’ella mateixa / que ens atorga una vida d’avantatge.”

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre