Justícia i democràcia

Les resolucions dels jutges no tenen una naturalesa democràtica, encara que pugui haver-hi un jurat. Les sentències han de ser coherents amb la legislació. Les lleis sí que són el fruit d’una elaboració en el si de parlaments elegits democràticament i haurien de donar resposta a les transformacions que es produeixen dins la societat. Espanya, però, té un problema greu amb el sistema judicial. Ho vaig viure de prop ja fa quaranta anys per la meva implicació en els treballs de fixació del llenguatge jurídic català, que havia estat bandejat des de l’acabament de la Guerra Civil. Mentre la Generalitat o les administracions locals incorporaven diligentment la llengua catalana, oficialitzada amb l’Estatut del 1979, a la seva gestió, l’Administració de Justícia s’hi mostrava refractària. I continua essent un dels àmbits públics on la presència del català és menor. S’ha dit que la Transició va passar de llarg del món judicial. El cas que esmento n’és un exponent, com ho és la lentitud amb què s’hi ha modernitzat el llenguatge. A les institucions públiques, l’estil de redacció constitueix una part de la imatge que transmeten. N’hi ha prou amb recordar el clàssic “Gracia que espera obtener de V.I., cuya vida guarde Dios muchos años” del franquisme. El llenguatge judicial ha estat dels més reticents a actualitzar-se. Aquesta circumstància ha afavorit la percepció que els òrgans judicials es permeten arbitrarietats que en societats més avançades serien inviables. Resulta escandalós que es mantingui la qualificació de rebel·lió per referir-se a uns fets que, segons el Codi Penal, haurien d’haver-se produït d’una forma violenta, una violència que podem identificar, pel que fa a la tardor del 2018, amb l’actuació de la Policia Nacional o de la Guàrdia Civil, però no amb les persones exiliades o empresonades. Aquestes mesures judicials han quedat qüestionades per la Justícia d’altres països europeus, com Alemanya, Bèlgica, Suïssa o Escòcia. Si la incorporació a l’OTAN va servir perquè els militars espanyols haguessin de vincular-se amb els d’altres països sense tradició colpista, confiem que el procediment seguit contra els presos polítics catalans obligui la magistratura espanyola a reflexionar.