Eulàlia Armengol

La insuportable absència del bròquil d’Eulàlia Armengol és un llibre deliciós, que transmet intel·ligència, humanitat profunda, ironia, tendresa, empatia i un sentit admirable de la llengua, que mai no hi esdevé ni rígida ni distant. Des del títol, que juga amb el de la famosa obra de Milan Kundera La insuportable lleugeresa del ser, Armengol ja ens deixa clar que s’allunya deliberadament de la severitat o la solemnitat de qui es proposa pontificar.

Però que ningú no s’enganyi: no ens trobem davant d’un exercici superficial i encara menys frívol. Al llibre, s’hi tracten –això sí, sense que hi faltin ni l’humor ni l’autocrítica– aspectes essencials i de vegades dramàtics de la condició humana.

I Eulàlia Armengol en parla des del gruix d’una dona que en coneix a fons tots els topants. Armengol ens hi presenta una col·lecció excel·lent de relats breus com si fossin pinzellades, apunts d’històries que en alguns casos, com Notícies d’ultramar, podrien ser desenvolupades fins a adoptar el tractament literari d’una novel·la.

Armengol ens demostra en aquest reguitzell de contes un talent admirable per concebre i retratar en poques pàgines personatges, majoritàriament femenins, ben definits i atractius, i per capbussar-nos de ple en situacions i escenaris ben diferents, units per la mirada de l’autora, que a cops reconeixem en la veu narradora, tot i que en altres ocasions és el personatge protagonista qui porta el fil conductor del relat. Endinsant-nos en les pàgines del volum, tenim la sensació de recórrer una galeria, de desxifrar un mosaic on queden reflectides les dèries i les mancances de les figures femenines o masculines que, amb les seves contradiccions, hi van apareixent.

Eulàlia Armengol se serveix de vegades de fets anecdòtics o rutinaris amb el propòsit de suscitar dins nostre una actitud més matisada a l’hora d’interpretar-los, constatant-hi les pells diverses i successives de la realitat. En un projecte literari en què la dimensió psicològica hi és tan rellevant, la sort i el destí hi adquireixen un pes notable, però no pas com a factors ineludibles que cal acceptar amb resignació, perquè al capdavall una de les virtuts més notables d’aquesta obra és.

l’encert a l’hora de generar desenllaços desconcertants.