Ara, el TC toca l’Aran

Amb tramitació d’urgència a la recta final de la legislatura del govern d’entesa del president Montilla va ser quan es va aprovar la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, amb el suport de tots els grups excepte del PP i de Cs, que llavors tenia, només, 3 diputats. Recordo, perquè vaig ser-ne ponent per part del meu grup, de la tramitació de la Llei, que en el debat a la totalitat, per acceptar-lo o no a tràmit, el projecte de Llei, el Partit Popular va presentar un text alternatiu que pretenia confondre llengua pròpia amb oficialitat lingüística; text en el qual s’hi deia que els aranesos tenen tres llengües pròpies. El text alternatiu, aquest, no va prosperar, i és que l’Aran només en té una, de llengua pròpia, dins una triple oficialitat lingüística una vegada aprovada aquesta llei que oficialitzava l’occità no només a la Val d’Aran, sinó a tot Catalunya. I és que com tota la resta de comunitats lingüístiques, de llengua pròpia tothom només en té una, i no hi ha mai un pla d’igualtat amb una altra.

La voluntat del PP d’assentar en pla d’igualtat totes tres llengües amb llibertat d’elecció i d’ús no pretenia fer créixer la consciència i la competència lingüística dels parlants de la llengua que a l’Aran viu un franc procés de minorització respecte el català i, també com el català, respecte l’espanyol. No. En aquell text s’hi veia una voluntat d’anar-la descatalanitzant a Val d’Aran.

Però aquell projecte de llei, amb el govern Zapatero a Madrid, quan va ser presentat, a l’única administració que no obligava a servir-se de l’occità era a la de l’Estat. Hi havia només una disposició addicional. Però una disposició addicional obliga ben poc. I amb no poques dificultats, durant la tramitació, políticament no gens fàcil, de la ponència, vam aconseguir que l’articulat obligués totes les administracions a servir-se de totes tres llengües oficials. I és així com la llei fou aprovada amb els vots a favor dels tres partits que donaven suport al govern, PSC, ERC i ICV, més els del primer grup de l’oposició, CiU. PP i Cs hi van votar en contra. Però la sentència que dilluns donava a conèixer el Tribunal Constitucional de no reconèixer l’occità com llengua preferent no es deu a M. Rajoy. Com l’Estatut, el recurs és obra i gràcia de Rodríguez Zapatero. Voilà!