Acte de violència

Manllevo el títol d’aquest escrit d’un dels llibres cabdals de Manuel de Pedrolo. Cabdal no tant per l’arquitectura de la novel·la, sinó per la voluntat de l’autor de convertir-la en una eina de combat contra la barbàrie i contra la imposició. I ha estat amb motiu d’aquest tan celebrat “Any Pedrolo”, pel centenari del naixement de l’escriptor, que l’editorial Sembra Llibres, de València, l’ha reeditat, aquest títol. Amb una finalitat més política que no pas literària, el llibre és un crit, no gens dissimulat, per dur a terme un acte comunitari de desobediència civil basat en una actitud de resistència passiva que digui prou a un poder dictatorial que sotmetia la gent amb mà de ferro. A partir d’una consigna clara i efectiva, “quedeu-vos tots a casa”, els ciutadans fan un pols al Poder, que fins llavors havia esta omnímode i incontestable. Un pols que comença amb un evident desavantatge, perquè aquest Poder té el seu millor aliat en la por, que ha anat sembrant amb violència, però quan la pràctica totalitat de la població segueix la crida, de manera pacífica, l’autoritat és situada entre l’espasa i la paret. Aquesta crida a la insubmissió té, per part de l’autor, més objectiu de convèncer el lector que no pas una funció estrictament estètica. Una obra, I, on el bé de la comunitat se situa per damunt del de l’individu. Molt Pedrolo.

Aquest alçament pacífic, sense violència, escrit l’any 1961, que guanya el premi Prudenci Bertrana l’any 1968 i que es publica l’any 1975, es pregunta què passaria si anéssim a una vaga general indefinida, i el relat en dona resposta. Acte de violència és un debat entre la resistència i l’opressió, la solidaritat i la violència, la implicació i la indiferència. Un llibre que sembla que relati aquest nostre present. I és que davant la provocació del Consell de ministres a Barcelona, seria partidària de la consigna d’Acte de violència: “quedeu-vos tots a casa”. Que la ciutat el rebi, l’executiu Sánchez, amb indiferència. Manifestant-la sòbria, l’expressió del desconcert. Fent-nos sentir ignorant-los. Ningú als carrers, ni vianants ni trànsit. Cap manifestació, ni en crit ni en silenci. Preguntem-nos si se la mereixen, la nostra presència, els còmplices necessaris de relegar la política a la Justícia.