En companyia de llibres

La pandèmia

ens obliga al confinament, la qual cosa vol dir –en conseqüència– que l’economia quedarà tocada. I la cultura, ja de per si amb pressupostos públics migrats, la notarà molt, la falta de públic. Però ens hi hem de sobreposar, i quan la normalitat es torni a fer present en les nostres vides ens n’hauríem de voler àvids consumidors, de música, de dansa, d’arts dramàtiques, plàstiques i visuals. Entrar i sortir dels teatres i anar i venir dels museus en un no parar. Dels auditoris i de les sales de música. Per voler-nos còmplices de la remuntada del sector. Uns hàbits, aquests, que ja ens haurien de quedar per sempre més. Com el de llegir. Més enllà de fer soroll a Twitter, hauríem de fer d’aquesta nostra una societat que es vol amb una competència lingüística, oral i escrita, admirable i envejable. I això s’aconsegueix llegint. Escriure bé i parlar bé és conseqüència, també, de saber-nos bons lectors. De llegir bons llibres. I ara que el sector s’obliga a ajornar sant Jordi, sobreposem-nos-hi. Llegim amb més dedicació que mai. I regalem llibres. Que sempre fan companyia i es deixen saber. Els llibres són generosos. Regalem-ne. Portem-ne quan anem de visita. Llibres i flors. I quan sopem a casa dels amics, al costat d’un bon vi o d’un bon cava, llibres. De llibres n’hi ha per tot tipus de lectura, sigui qui sigui el destinatari. Lectura per formació, lectura per informació i lectura per oci, que no deixa de ser, també, una lectura per formació i per informació. Amb el llibre enfortim el sector editorial: autors, editors, correctors, dissenyadors gràfics, agents, impressors, enquadernadors, distribuïdors i llibreters. Avui, que les llibreries són cada vegada més espais altres que compra-venda, estaria bé que hi invertíssim temps. Temps per buscar el llibre per sorprendre a qui el regalarem o que ens regalarem. Si aquest carrer fos el meu és una joia, per exemple, per a qui escriu o llegeix llibres personals, és un relat que obliga l’autora a pensar-se des de dins, tot just perquè en analitzar la seva història personal, analitza, conseqüentment, les grans contradiccions del temps que ens ha tocat de viure. És d’una dona, Stefanie Kremser. Montse Sanjuan, amb segell de Pagès Editors, parla de Dues dones. En la dura postguerra. Vulgueu-les saber.