SEGRE

Creado:

Actualizado:

Deia Carles Riba, estrafent-ne els versos, que el que fou necessari i bastava és que uns homes sentissin com no hi ha fast més dolç que ésser i gustar-se un mateix, que simplement sabessin que no hi ha inútil cap esperit si creix lliure en la seva virtut. I lliure en la seva virtut va ser Víctor Torres tot al llarg de la seva vida, ara que ha fet deu anys que ens va deixar, dedicada a voler-se servidor fidel i constant al país des de d’ERC, partit del qual fou membre fundador. Testimoni d’excepció dels fets històrics de la darrera centúria, són seves, en tota la literalitat, les paraules que verbalitzen el sentiment que li va provocar la República: “una gran il·lusió i, alhora, una gran frustració”. Secretari del President Irla a l’exili, recuperades les institucions democràtiques col·laborà amb el President Tarradellas i fou diputat al Parlament i senador a Madrid. Víctor Torres i Perenya va creure en la política per convenciment ideològic, i amb voluntat de servei lluitava per la justícia social i per la llibertat nacional, i ho va fer, sempre, des d’uns valors que eren ben seus: l’honestedat, la paraula donada, la veritat, el respecte i la prudència. Culte, orador brillant, de conversa amable, home d’intel·ligència singularment aguda sabia fer-se, sempre, agradable a tothom.I en tot aquest seu periple vital va comptar amb la Raymonde, amb aquell seu català tan dolç a la qual ell se li adreçava amb el mateix accent, que no era del que servia per recitar poemes d’en Màrius, el germà poeta, del qual en els darrers anys en Víctor remarcava, amb una emoció no gens continguda, que era com si el redescobrís. I si se’m permet de remetre’m al record personal que tinc de la clausura de l’Any Màrius Torres a l’Auditori Enric Granados de Lleida, revisc com em va commoure quan, en la seva intervenció, va dir que semblava com si als seus 96 anys, i ja retirat de la brega política i en la tranquil·litat del seu descans d’home d’acció, entengués de nou, amb més profunditat encara si calia, la gran dimensió espiritual dels poemes del germà. Aquest era Víctor Torres Perenya, un home profundament arrelat als seus, als Torres i als Perenya. Amic dels amics que compartíem: de Niço Casañas i de Josep Vallverdú. I fidel a l’embat nacional de molts segles.

tracking