x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

CAFÈ DELS OMESOS
  • CARME VIDALHUGUET

Lectors llargs de ficcions

Actualizada 04/11/2021 a las 08:51

La tardor, primavera d’hivern aquests dies, ens porta a Nadal, un petit Sant Jordi quan de llibres és de què es tracta. Un altre any, i tan ràpid. Tant, que Joan Fuster deia que ve un moment que el temps esdevé apassionadament decisiu en el ritme petit, subtil, tendre, dels dies. “Arriba un moment en què el temps comença a no tenir importància en el còmput solemne dels anys.” I deu ser llavors quan un es deu estimar més pensar que hi ha, per davant, un demà. I en aquest nostre cada dia hi volem llibres en tots els seus llenguatges, en tots els seus gèneres i de qualitat, en continent i en contingut. Llibres –com el volum XXVIII de les Obres completes de Joan Barceló– que ens plaguin per a una lectura per formació, per informació i per oci.

I és en aquest darrer tipus de lectura on encabim les obres escrites amb propòsits exclusivament literaris amb delit d’investigació estètica, perquè ens hem fet i ens hem volgut lectors llargs de ficcions. Una vida sense N’Arcís? «Demano per ell. Em diuen que ja no hi era; que ja no vivia al carrer de Dalt. “–La dona li ha fuit amb un de més jove que ell. Fa temps que viuen en un mas, als afores de Banyuls. N’Arcís s’està en una barraca, a la Pedrera, d’on només veu el mar. Se n’hi va anar amb la gossa, no la recordeu?” Negra del tot, era sempre al carrer, amb lleganyes i gana. Trobo N’Arcís a la Pedrera, i em diu que viu tot sol, del peix que pesca, sol, i del raïm que, tot sol, abasta. “–I la gossa, doncs?, dic jo. –La vàreig escanyar, poc hi ha gaire, un dia de mal llamp, que em va venir prenyada. Ja us ho diré, senyor: que m’embanyi la dona hi passo, però no la gossa». Una prosa breu, una gran novel·la: una vida feta de contrastos i ràbies. Com ens en podríem desentendre, del seu autor? Mai. Sempre m’acompanya: un mestre de lectures. Mal senyal per a una literatura si la societat que hauria de mantenir-la se’n desentén. I pitjor encara per a la societat, si, desidiosa o versàtil, incorre en aquest descuit. La literatura, potser, arribarà a sobreviure, precària, a costa de petits sacrificis insignes; però la societat que l’abandona ja és una societat dimitida. No dimitim de llegir-los, aquells que ens sentim tan i més nostres, en vers o en prosa. I amb les seves ficcions, gaudim de l’absolut de l’instant.

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Descubrir
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre