SEGRE
Feliçment, dones

Feliçment, donesSEGRE

Creado:

Actualizado:

Parafrasejo el títol d’aquesta novel·la de Maria Aurèlia Capmany, ‘Feliçment, una dona’, per il·lustrar el sentiment col·lectiu amb què s’aborda la commemoració del Dia Internacional de la Dona el pròxim dijous.

Capmany, de qui enguany es commemora el centenari del naixement, deia que de vegades s’enfadava molt per la situació de la dona però remarcava que de cap manera canviaria la seva condició: “realment he estat i sóc feliç i penso ser-ho...de ser una dona”.

Igualment com ho sentia aquesta pionera del feminisme català, el moment actual de la dona, en ple segle XXI, genera una barreja d’orgull i d’enuig. És indubtable que en els darrers temps s’han fet molts passos endavant però encara estem lluny de la societat plenament igualitària que hauria de ser.

Discriminacions professionals i salarials conviuen amb situacions d’assetjament i de violència combinades amb la pàtina invisible que plana sobre la contribució de la Dona en general i de moltes dones al llarg de la nostra civilització; en la gran Història i també en la petita, la que es crea en les nostres dinàmiques diàries a casa, a la feina o en el temps d’oci.

La de les dones és, potser, una de les principals revolucions que la societat té pendent arreu del món i que, a hores d’ara, no hem estat capaços de realitzar.

Alhora, la incorporació generalitzada de la dona al món del treball i la igualtat de drets polítics és un dels grans salts sociològics del segle XX. Els canvis culturals són els més difícils d’aconseguir, i eradicar el llegat de segles i segles d’un Món que ha estat eminentment patriarcal –amb efectes alguns molt evidents però d’altres més latents i ocults encara que igualment greus– és una empresa complexa però no impossible.

En els darrers temps s’ha trencat l’espiral de silenci, de resignació i de sofriment callat amb què moltes dones, de totes les edats i de perfils socioeconòmics, han viscut per assetjaments o discriminacions puntuals o reiterades. S’ha despertat una major consciència col·lectiva molt necessària i que es tradueix en la vaga feminista que s’ha convocat per al proper 8 de març.

Els ajuntaments hem estat, des de la recuperació de la democràcia, un dels principals agents promotors de la igualtat al nostre país i l’hem desenvolupada en el marc de les nostres ciutats i pobles. Lleida va ser un dels primers municipis catalans que va realitzar, el 2007, un Pla Municipal de Polítiques d’Igualtat de Gènere. En la seva tercera edició, que comprèn el període 2017-2022, el pla expressa el compromís de la ciutat de Lleida amb la igualtat de gènere i adreça les seves mesures (un total de 75 actuacions) no sols a les dones sinó també als homes i als col·lectius LGTB. És un pla per a la reflexió i l’actuació col·lectiva de la ciutadania.

Torno a Maria Aurèlia Capmany. “Si volem canviar realment la situació de la dona en la societat en què vivim, hem de canviar la societat i no ho aconseguirem si no és canviant la mentalitat de tots i cada un dels éssers humans.” És la feina que toca fer per aconseguir una societat en què es pugui ser “feliçment, dona” i amb igualtat plena.

Feliçment, dones

Feliçment, donesSEGRE

tracking