A l'habitatge, anem per feina

El pla Mariola 20.000 és el projecte més ambiciós que ha endegat l’Ajuntament de Lleida en els darrers anys. Un programa amb uns objectius que se centren en quatre branques: el caràcter social, basat a assegurar el dret a un habitatge digne; l’espai urbanístic, sobre la regeneració urbana que dinamitzi el barri; l’àmbit comunitari, per avançar en un sistema públic d’equipaments, i l’aspecte econòmic, que ha de vetllar per generar noves oportunitats d’ocupació.

Així doncs, parlar de Mariola 20.000 és parlar de les persones. L’ajuda a les persones, la seva atenció, sigui gent gran o gent jove, és la prioritat de l’equip de Govern de la Paeria. El Pla Transversal per a la Gent Gran té una especial significació al barri de la Mariola, ja que només en aquest sector viuen de l’ordre d’uns 90 avis i àvies que, en alguns casos, romanen sols. Però algunes d’aquestes actuacions no són competència directa de l’Administració local, ni l’Ajuntament té les possibilitats d’abordar solucions en solitari. Llavors, quina ha de ser la missió d’un alcalde, davant el problema real que existeix a La Mariola? Buscar complicitats! Des de la Paeria, treballem conjuntament amb les altres Administracions per donar solucions als problemes reals d’aquesta societat. I l’habitatge és un exemple clar que el pla Mariola 20.000 vol resoldre. Per aquest motiu, aquesta setmana m’he entrevistat amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, què s’ha compromès en nom de la Generalitat a implicar-se directament en el projecte. La intenció és comptar també amb la participació activa del Ministeri de Foment, perquè és un projecte que l’Ajuntament de Lleida no pot assumir sol i perquè és responsabilitat de les diverses administracions, que plegades hem d’anar de la mà.

El projecte Mariola 20.000 actuarà sobre 508 pisos (dels quals 6 són locals comercials). D’aquests, 330 es troben en situació regular i una trentena de pisos són de la Generalitat. Després de les diverses inversions que s’han fet en l’espai públic, s’ha d’entrar ara en l’àmbit privat. Per això, s’ha de treballar amb els propietaris dels habitatges perquè els tinguin en condicions, per garantir la seva habitabilitat i per reestructurar quin ha de ser el projecte urbanístic a desenvolupar en els pròxims 8-10 anys.

Per altra part, he demanat al conseller Calvet que exerceixi el dret de tempteig a Lleida en els paquets d’habitatges d’entitats financeres als quals tenen opció fons d’inversió, com ha fet en altres poblacions. Aquesta possibilitat és inviable per part de l’Ajuntament per qüestions de pressupost. Per això, cal la intervenció de la Generalitat i que, alhora, agilitzi la transferència d’habitatges per incorporar-los a la Mesa d’Emergència, així com la seva cessió a l’Oficina Local d’Habitatge de Lleida, gestionada per la Paeria. D’aquesta manera s’atendran les necessitats socials que hi ha a la ciutat, i podran destinar-se a reubicar persones grans o per a l’emancipació de joves, entre altres.

Tots aquests compromisos quedaran plasmats el mes de gener en un conveni en què s’especificarà la col·laboració institucional. La Generalitat hi pot aportar coneixement i experiència, a més d’una injecció econòmica, atès que ha estat present en projectes de regeneració d’altres barris a Catalunya.