Pensant en tu, Antonieta

Avui ja no serà un dia qualsevol, ni demà, ni l’altre. La mort t’ha trobat dempeus, com sempre. Suportant fermament l’adversitat, fins al final. Deixant empremta, caminant amb pas ferm i decidit.

Avui ja no posaràs la data, ni demà, ni mai més. I això ens costa d’encaixar. Però sabem que allí on siguis, ens donaràs un cop de mà per continuar. Tu ens has ensenyat a no defallir mai. Avui hem entrat a la teva aula, i hi hem trobat el silenci. Però no estava buida. Estava plena de tu. Hem entrat a la teva aula, i en cada racó hi hem trobat l’Antonieta de sempre. La que va arribar fa vuit anys a l’escola. I hem trobat l’ànima d’una companya eficient, entregada a la seva feina. I sense el teu permís, hem escrutat la pissarra, les parets, els murals... I en cada racó i hem trobat l’Antonieta plena d’energia, sempre tan forta i resolutiva. L’Antonieta manetes, la que era capaç d’esmenar-ho tot.

Avui ja no obriràs la porta d’infantil, ni demà, ni passat demà... Però l’obrirem i tancarem pensant en tu. I els nens, i els grans, i els centenars d’alumnes que has tingut et ploren i et ploraran. I et recordaran obrint-los totes les portes al Món. Vet aquí la grandesa de la nostra feina, quina recompensa més gran! Avui ja no serà un dia qualsevol i ho sabem. Avui serà un dia trist, i demà també i l’altre, però els teus nens i nenes de P3 ens encomanaran una rialla sincera, com la teva. Avui serà un dia gris, però l’omplirem de colors com a tu t’hauria agradat.

T’estimem i et recordem, Antonieta. Descansa en pau i acompanya’ns des d’allà on siguis.