SEGRE

Toni Yus Piazuelo

De nou, el Vent Negre de la Barbàrie

Tàrrega

Creado:

Actualizado:

SR. DIRECTOR:

Gent del carrer novament ha estat colpejada pels qui proclamen la “guerra santa” (un oxímoron, perquè una guerra mai és “santa”). Brussel·les, París, Sant Petersburg, Bali, etc., i ara a casa nostra, passant de nou aquell mal Vent Negre que ha acabat amb les vides de gent sense saber què els esperava. Naturalment, han reaparegut la misèria moral i la roïndat volent treure des de totes bandes benefici polític amb la mort de gent innocent (d’unes 30 nacionalitats). Però cal agrair la gran tasca dels cossos de seguretat catalans i espanyols (amb eficàcia demostrada a Europa i el món) a pesar de les traves o imposicions de totes bandes i, com la resta de personal públic, menystinguts i ara recordats sols per rebre xantatges i als quals devem moltes de les nostres vides quan arrisquen les seves.

I posats a buscar responsabilitats, doncs, per què no mirar més enllà dels autors dels atemptats? I les responsabilitats que haurien d’assumir des d’organitzacions com l’OTAN i els seus lacais atacant països per rapinyar-los, passant per certs sectors que fan negocis militars multimilionaris amb règims com Aràbia Saudita patrocinadors d’aquest mateix terrorisme mentre mostren pesar per les víctimes, o certes polítiques de portes obertes errònies i massa permissives a casa nostra, a Espanya i sobretot a Catalunya, amb o sense idea?

En tot cas, es diu que en criminologia, després de l’autoria d’un crim, el següent a esbrinar és a qui beneficia. Començant per la mateixa por, un sentiment humà i comprensible que per molt amagar, es nota en fets com el turisme, ressentit als llocs afectats, no sent suficient per vèncer-la amb gestos estètics si no s’acompanyen de més control fronterer i seguretat, però també amb més justícia social i contra les guerres imperialistes (a més, que la improbabilitat d’un altre atac al mateix lloc al mateix moment i el posterior control policial també minven la por, entenent que no sempre poden evitar-se desgràcies).

Si l’escriptor Arturo Pérez-Reverte parlava de la falta de valor a Occident (només amb diners com a solució temporal), no deia el novel ·lista alemany Thomas Mann que la tolerància és un crim quan es tolera la maldat? També una de les causes de la nostra debilitat i argument del terrorisme és la falta de valors morals d’un occident frívol i hedonista, però les grans mostres de solidaritat envers les víctimes i supervivents d’aquesta vilesa han fet la volta al món, demostrant que som a temps per recuperar aquests valors, i per millorar el món voldríem que aquesta unitat no durés sols uns dies sinó tot l’any, també contra les injustícies, la precarietat, l’atur, la guerra, la destrucció de la natura, etcètera. Que ni tan sols un eclipsi de sol com el d’ahir no eclipsi els nostres cors. Preguntem-nos per què cal castigar gent innocent? per què el sacrifici i el dolor? I és que ho hi ha cap promesa perquè res és segur, sols que alguna gent és cridada i una altra salvada que mai sabrà del dolor per la gent que quedem. Però cada llavor conté la promesa d’una flor i, per tant, un nou començament. Un sentit homenatge a les víctimes. Amén!

tracking