x

Nos gustaría enviarte las notificaciones para las últimas noticias y novedades

PERMITIR
NO, GRACIAS
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • GUILLERMO PALOMERO. PRESIDENT DE LA FUNDACIÓN OSO PARDO

La convivència entre la ramaderia extensiva i els óssos és possible als Pirineus

Actualizada 16/07/2018 a las 15:17
Oso en Castanesa

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Oso en Castanesa

Josep Maria Cortinat
SR. DIRECTOR:

Aquestes últimes setmanes s’està creant als mitjans un estat d’opinió desfavorable de l’ós als Pirineus i es posa en dubte la compatibilitat de la seva presència amb les activitats ramaderes de la zona. La veritat és que la informació que arriba a la societat és molt parcial.

La nostra experiència i treball en els últims anys als Pirineus ens permet afirmar tot el contrari: la convivència és perfectament possible. Al Pallars Sobirà, dins el projecte PirosLife, recolzat per la Unió Europea i coordinat per la Generalitat de Catalunya, un equip de la Fundación Oso Pardo està treballant des del 2014 en el seguiment de la població d’óssos i el suport en les mesures de prevenció per evitar danys d’aquesta espècie a ramats d’oví i als abellars.

S’ha fomentat l’agrupació de ramats d’oví i cabrú, la contractació de pastors, la construcció de cabanes ramaderes a les pastures d’estiu, la utilització dels gossos de protecció i altres metodologies de prevenció de danys. Tot i que aquestes mesures van posar-se en pràctica anys abans, el projecte PirosLife les ha consolidat i millorat. El 2017, al Pallars Sobirà hi va haver quatre grans agrupaments d’ovelles i un de cabres, que van sumar 4.000 animals de 14 propietaris. Els cinc agrupaments van tenir pastors i ajudants de pastor, gossos i tancats elèctrics, i es van instal·lar cabanes i barracons per facilitar la vida dels pastors a l’alta muntanya. A més a més, es va contractar quatre persones per supervisar si hi havia incidents amb les vaques i cavalls que pasturen a l’alta muntanya, i es van protegir amb tancats elèctrics 21 abellars. Creiem que es un esforç que la societat ha de conèixer, i que ramaders i les associacions ramaderes han de reconèixer. Les mesures de prevenció esmentades sí que han sigut capaces de reduir els danys de forma dràstica, admetent, òbviament, que mai es podran evitar de forma absoluta. En els últims 4 anys, des del 2014 fins al 2017, al Pallars Sobirà sols s’han registrat 11 atacs en total, amb unes pèrdues de 19 ovelles, 4 cabres i 4 arnes.

És a dir, entre 5 i 6 caps de bestiar i una arna de mitjana a l’any. És una quantitat inapreciable en relació amb les pèrdues que es produeixen a la ramaderia extensiva per qualsevol altre motiu en absència de predadors. Tot i que escassos, cal recordar que aquests danys són indemnitzats i que aquests 4 anys, les indemnitzacions han suposat en total poc més de 3.500 €.

I que ningú pensi que al Pallars Sobirà la presència dels óssos és escassa, solament a l’any 2017 s’han localitzat 18 óssos, dels quals 3 ósses amb 6 cadells. Una altra qüestió és el comportament de l’ós Goiat, alliberat el juny del 2016 per tal de millorar la genètica de la població, el qual té una tendència acusada a atacar bestiar equí, arribant a matar eugues de més de mitja tona de pes. Aquesta conducta és excepcional i molt diferent a la de la resta dels més de 40 óssos que formen la població pirinenca, que en general han mostrat una actitud molt menys agressiva cap al bestiar i les arnes. Amb Goiat s’estan aplicant mesures de dissuasió previstes per a óssos conflictius.

El seu cas està sent objecte d’un debat tècnic del qual participem, i la decisió final serà presa per l’administració competent. En resum, les queixes dels ramaders de les dos vessants del Pirineu són comprensibles i les seves sol· licituds han de ser ateses amb el màxim interès.

Però això no ens pot fer oblidar que la convivència amb l’ós és perfectament possible als Pirineus, com ho és a la Serralada Cantàbrica i a altres moltes zones d’Europa, i que la seva presència també pot afavorir l’economia i altres sectors de la població local.
Comenta el contenido

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre