x

Nos gustaría enviarte las notificaciones para las últimas noticias y novedades

PERMITIR
NO, GRACIAS
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • Jordi Farràs Sentañes

Urgències letals? Més que possible

Actualizada 03/09/2018 a las 09:21
SR. DIRECTOR:

Havent llegit la carta del director del dia 29/8 (veure en aquest enllaç), el primer és donar el meu condol a la família de la Sra M. Àngels. Comentar que el que em va succeir a mi era causa de la mala sort, però veig que és més freqüent del que pensava.

El dia 28 d’abril, després d’estar unes setmanes pensant que patia un fort constipat amb els pulmons carregats, vaig anar des de Torà fins al meu poble (Bellcaire d’Urgell) per covar aquest refredat. Trajecte que avui dia ni recordo.

Pel que m’expliquen, vaig arribar a casa delirant i em van portar a urgències de Balaguer des d’on vaig ser derivat a urgències de l’Arnau de Vilanova.

A l’informe posa que vaig entrar a les 16.14 hores amb una lumbàlgia, ja que feia uns dies que em queixava de mal a l’espatlla esquerra. Vaig estar dos hores i mitja estirat en una camilla delirant, jo només recordo de somiar amb coses absurdes. No em va visitar ningú, ni em van fer cap prova fins que va haver passat una eternitat. El meu pare reclamava l’atenció d’algú ja que, segons el que ell veia, cada vegada estava pitjor, amb deliris i estossegant cada vegada més. Quan em van visitar, la doctora d’urgències va indicar que prengués antiinflamatoris i que ja em passaria. El meu pare li va indicar que el que em passava no era una lumbàlgia i que fes alguna cosa més. En un dels meus deliris, somiava que estava en un altre lloc, però estava estirat a una camil· la, i el que fa que ara escrigui aquest text, és que li vaig dir al meu pare “Treu-me d’aquí, que em moro”. Encara no sé sap per què, el meu pare va fer cas del seu fill, que només deia coses estranyes. Em va treure d’allà, no abans d’haver de signar l’alta voluntària i em va portar a la Clínica Ponent. Vaig sortir a les 20.16 h, hora de l’informe.

Només arribar a la Clínica Ponent, i amb una sola prova, em van diagnosticar una pneumònia amb dos litres de pus dins del pulmó, vaig passar a l’UCI en estat extrem, no estaven segurs que en sortís viu. El doctor li va dir al meu pare que si hagués trigat un quart d’hora més, jo era mort.

Tal era el meu estat, que les màquines de la Clínica Ponent no eren suficientment potents per la meva gravetat, i vaig tornar a ser traslladat a l’UCI de l’Arnau de Vilanova, on vaig estar més de 20 dies en coma, no sé si per la malaltia o induït, 4 o 5 dies en estat crític. (Aprofito per indicar el tracte exquisit del personal de l’UCI, tant amb el meu cos i salut, com amb la meva família). Al despertar, 15 dies ingressat a planta i amb un tracte del seu personal igual d’exquisit amb tots.

Avui dia, encara pateixo les seqüeles i la rehabilitació tant muscular com del pulmó afectat.

Tot això només és per indicar al personal docent d’urgències de l’Arnau i de qualsevol centre d’urgències que “si no et veus capacitat de fer la feina ben feta a urgències, si us plau, demana un altre destí. Per a tu, sóc un altre pacient, un altre informe, una altra càrrega de feina. Però per a mi, és la meva vida i la de la meva família. I confio en vosaltres i teniu la meva vida a les vostres mans”. No tots sou iguals, però com tot, marca més la feina mal feta que la ben feta.

Aprofito per agrair de tot cor, el tracte del personal de l’UCI i de planta. “Sense vosaltres no hauria complert els 48 anys l’endemà de l’alta hospitalària.”
Comenta el contenido

Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre