SEGRE
Vista exterior del Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

Vista exterior del Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.SEGRE

Creado:

Actualizado:

Aquesta és una petita part de la història del meu fill Pau. Vull donar les gràcies a tots els professionals de la planta segona d’hematologia de l’Hospital Arnau de Vilanova.

Un 21 de gener del 2017, després de dues setmanes malalt a casa, vam arribar a Urgències. Allí mateix ja ens van dir que tenia leucèmia. Aquella nit ingressa a planta, i a una habitació preparada per això amb aïllament i visites restringides. Un nen que venia amb una motxilla plena de problemes personals i molt difícil de tractar. Allí vaig conèixer uns professionals de cap a peus. El seu interès, paciència, voluntat, estima, comprensió, tracte, manera de fer, saber escoltar, saber parlar, ajudar i tantes coses més... I jo sé i ells també ho saben que va costar molt la convivència pacient-professionals. Aprofito per demanar perdó per tots els problemes causats.

Per sort o per desgràcia vaig veure i vaig palpar la manera de treballar que tenen. És molt complicada la seva feina, per allí passen molts malalts i de difícil curació, psicològicament també necessiten preparació. La primera vegada vam estar dos mesos ingressats a Lleida, després cap a Barcelona. Allí vam fer el primer trasplantament de moll d’os. Vam estar anant i venint de l’Arnau a Vall d’Hebron. Passen cinc mesos, tornem a necessitar el segon. Tornem a començar de Lleida a Barcelona i viceversa. Passen cinc mesos més... tractaments, assaig clínic... continuem amb la leucèmia. Així fins al final dels dies. D’un lloc a un altre buscant solucions. A tota aquesta gent que treballen amb malalts de càncer, gràcies per guarir ferides físiques i psíquiques, per mi fan molt més que una feina i no són prou valorats. I no sap ningú la importància que tenen les donacions, de sang, plaquetes, moll d’os... Estic contenta per haver tingut la possibilitat de conèixer-los.

Després de 644 dies i moltes coses viscudes el Pau Ramos Ferrer va deixar de lluitar i de patir. El 26 d’octubre del 2018 va passar a formar part del cel.

Ara tots tenim un estel més al cel. Gràcies, gràcies, gràcies a tots.

tracking