SEGRE

Carles Bibert i Bernaus

El perquè del 'no' a Tracjusa de Juneda

Diputat de la Diputació de Lleida
i President de la comarcal d’ERC de les Garrigues

Creado:

Actualizado:

SR. DIRECTOR:

Dir que per tractar purins cal cremar residus urbans que surten de les plantes de triatge, altrament anomenats CDR (Combustibles Derivats dels Residus) en ple segle XXI és tractar la societat, com a mínim, d’idiota i voler fer entrar el clau per la cabota.

El tractament de purins és exactament això, tractar-los. És a dir, separar l’aigua fins a un 80%, reutilitzar-la, i dels fems ferne adob per als camps. Tancar el cercle i no pretendre colar-hi res més a canvi. Això és el que s’anomena economia circular. És la nova economia del bé o del sentit comú.

L’antiga economia, la basada en el model industrial, ens portà a finals del segle passat a una concentració de la població en grans urbs, a Catalunya a la zona litoral, i especialment a la zona metropolitana de Barcelona. Això provoca, encara avui, externalitats negatives als territoris que, segons la majoria de la població, és a dir la de la zona metropolitana, tenen poc “encant” i que s’utilitzen com a abocadors directament. Casos com els de Vinaixa o Juncosa, a les Garrigues, i ara l’abocador industrial de Riba-roja, a la Ribera d’Ebre, en són un bon exemple.

El canvi climàtic no entén de normativa ni de models econòmics i imposa urgentment i sense opcions la transició de l’economia industrial i productiva, generadora de grans quantitats de plàstics i CDR, a l’economia circular.

Aquesta nova economia permet, mitjançant una bona gestió, tendir a zero la generació de residus i l’aprofitament de la resta. Casos com el de la recollida porta a porta en són també exemple. Ja no hi ha marxa enrere. Aquest nou model va lligat també a una nova manera de concebre el planeta com un ésser viu i la mateixa misogínia humana ens porta a replantejar-nos la salut davant del model industrial. Així, és una zona “malalta”, un lloc on hi ha molta concentració de partícules tòxiques que, com és el cas en què s’ubica la planta de Tracjusa i, a causa de la inversió tèrmica de la zona i altres fàbriques, afavoreix l’aparició de diferents tipus de càncer a la societat.

És una nova consciència, un nou renaixement, un antropomorfisme del planeta.

Amb Tracjusa i amb la incineració, no només tornem al model industrial i tòxic, sinó que tornem a les velles pràctiques polítiques de “la puta i la Ramoneta”, i mentre que el departament de Territori i Sostenibilitat fa tot el que pot per aprovar el projecte, el Consell Comarcal de les Garrigues es mostra a favor d’aturar-lo.

tracking