SR. DIRECTOR:
Tinc molta sort. L’escola dels meus fills sempre ha encoratjat els nens a moure’s per Lleida de manera sostenible: en bicicleta, en patinet, caminant... De fet, hi ha una zona preparada per aparcar-hi els vehicles dins el centre. A més, tenim carril bici per poder arribar-hi sense problemes.
Be, doncs, aquest matí una agent cívic s’ha permès cridar l’atenció a una família de ciclistes i dir-los que haurien de sortir del carril perquè passen nens (companys de la mateixa escola) i alguns pares s’han queixat (suposo que són aquells que utilitzen el carril per caminar més còmodament).
La nostra feina com a pares, mares i ciutadans és educar els nostres fills per a una bona convivència: els cotxes van per la calçada, no es creua el carrer amb els semàfors en vermell, els vianants han d’anar per la vorera... Que algunes persones es queixin de com està organitzat el trànsit, ho accepto encara que no ho entenc. Però que aquest agent cívic ho reorganitzi en funció del moment, dels gustos dels vianants... Només ho complica tot.
