x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • J.R.C.

Les obres d'art de la Franja i la repressió

1
Actualizada 08/03/2021 a las 10:21
CARTA AL DIRECTOR

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© CARTA AL DIRECTOR

SEGRE

SR. DIRECTOR:

Des que el jutge de Barbastre va dictar la resolució per la qual ordenava el trasllat de 111 obres d’art del Museu de Lleida, originàries de parròquies aragoneses i que havien format part històricament de la diòcesi lleidatana, a la diòcesi de Barbastre-Montsó, una de les coses que més ha cridat l’atenció és el silenci que han mantingut les institucions públiques i els partits polítics, tant d’àmbit local com nacional, sobre aquest assumpte. Si exceptuem el Cercle d’Amics del Museu de Lleida, que ha denunciat amb fermesa i de forma rotunda la injustícia de la sentència, la resta no han dit res o el poc que ha dit ho ha fet a contracor.

Per què aquest silenci? Com s’explica que les nostres autoritats no s’hagin manifestat de forma inequívoca en contra del trasllat de les obres? La meva resposta és que aquest silenci “oficial” l’ha provocat la por a la repressió. Resulta evident que el mecanisme que ha utilitzat l’Estat espanyol per tractar d’aturar el procés independentista de Catalunya ha estat la repressió mitjançant l’aparell judicial. Com ha dit algú, la repressió ha estat com la pluja fina que a poc a poc ha anat penetrant en tots els àmbits de la societat catalana. La repressió ha estat sens dubte un instrument molt eficaç, i el que ha passat amb les obres d’art de la Franja n’és un clar exemple.

Els polítics catalans han après molt bé la lliçó que l’Estat espanyol els ha ensenyat. Saben que si no compleixen amb les resolucions judicials, encara que siguin injustes, tindran un càstig i podran ser inhabilitats, multats o, àdhuc, empresonats. Per tant, si no volen perdre el càrrec, el sou, en definitiva, la seva posició en el món de la política, han de sotmetre’s a la voluntat de l’Estat. Aquesta és la realitat, i jo em pregunto com ens podem creure que aquests polítics que no han oposat la més mínima resistència al trasllat de les obres i s’han parapetat darrere la figura del bisbe per justificar la seva pròpia inacció podran dur el nostre país cap a la independència.

Comentarios

  • #1 Lluis Calbó i Vilá
    09/03/21 05:41

    Barbastensis-Ilerdensis de finium mutatione. Así fué el decreto papal para la separación e independencia de las parroquias aragonesas que ni aún ahora ha sido reconocido por la parte catalana. Más allá y tras el proceso canónico en el que no hubo dudas sobre la propiedad, son de los creyente. Los obispos son meros administradores de las diócésis. ¿Se han puesto a pensar si esto fuera al revés? Que parte de las obras culturales catalanas estuvieran en Aragón ? En fin se ha tenido que recurrir a los tribunales que han actuado con la ley y han obligado a cumplirla, el Estado español es mero garante del cumplimiento de las leyes ( aunque con las canónicas no obligó a cumplirlas) . No se entiende el encono catalanista en poseer unos bienes culturales y cultuales de los vecinos no catalanes....

    Denunciar Responder
Comenta el contenido

1
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre