Catalunya, Ínsula Barataria de l'educació?

SR. DIRECTOR:

A França, 0 hores; al Regne Unit, 0 hores; a Austràlia, 0 hores... però a Catalunya, 525 hores. En lloc de fixar-se en els sistemes educatius triomfadors, el Departament va per lliure, creant unes enigmàtiques hores basades en “agrupacions de matèries segons una metodologia globalitzada”, que cada centre farà en funció “del seu entorn”, de manera que l’aprenentatge de cada alumne dependrà d’on visqui. I si on viu abunden les aus rapinyaires, l’alumne s’haurà d’especialitzar en aquest tema independentment del valor que tingui per al seu futur. En alguns països s’escullen les matèries, però en cap cas es carrega el mort d’inventar-se-les als equips directius.

El més lamentable de tot, però, és que aquesta insòlita proposta es vol instaurar a costa, sobretot, de la tecnologia, que s’impartirà sols en 1 curs. Com es vol lluitar per aconseguir un món més sostenible si s’arracona la disciplina més idònia –d’acord amb tots els referents internacionals– per plantar cara al canvi climàtic, al repte energètic?

A Singapur, en canvi, busquen redefinir la Tecnologia com una matèria més de l’Educació General, que “no busca l’especialització professional, sinó l’autorealització de l’individu en els seus futurs rols socials”. En la mateixa línia, a Hong Kong consideren la Tecnologia la matèria més idònia per implementar les competències del segle XXI.

El Departament segueix el model de Dewey que, al segle XIX, fundà una escola on no existien les matèries, sinó que a través d’un fil conductor, les fibres tèxtils, s’estudiaven literatura, química... Just el contrari del que fan els millors alumnes del món, els de Xangai o els d’Estònia, que estudien matèries ben delimitades. Els tècnics del Departament em recorden els salmons, solitaris i altius, que van riu amunt, a contracorrent, cap a la seva Ínsula Barataria, fora del progrés i del món, allunyant- se més i més del nostre segle XXI