Entre caixes i bancs, tot són entrebancs
SR. DIRECTOR: Em sento amb atribucions i amb coneixement de causa per parlar d’aquest sector. Hi vaig treballar –deixant-m’hi la pell– al llarg de trenta-quatre anys. Mai no havia estat la meva primera opció vocacional. De petit, somiava a ésser forner. Més endavant, el meu desig il·lusionant s’orientava al ram dels mass media. Com que no fou possible quadrar-ne opcions, resulta que vaig fer per adaptar-m’hi de la millor manera. Poden certificar-ho companys de professió i clients de les oficines per on em van adscriure.
Ja fa tretze anys que en soc fora, sortosament. La prejubilació me la van regalar molt jove. Gairebé dic que sense merèixer-la. D’aleshores ençà, presumeixo de pencar fins i tot més que abans.
Fins al punt que sovint em manquen hores per als meus hobbies. Vull ésser útil a la societat. Professo la creença i el compromís de retornar-hi, amb escreix, tot el que en vaig rebre... Que fou molt. Em frena profundament l’abúlia de tanta gent que només crema les hores penosament. Sense un bri de compromís voluntari i social.
És en aquest entorn que em veig amb tot el cor d’exigir a aquestes entitats bancàries una justa correspondència envers la gent del carrer. La mateixa que, mitjançant la corresponent càrrega impositiva, ajudà a reflotar-los, després de la crisi del 2008. Amb l’avinentesa de la pandèmia, tracten la clientela burdament. No hi ha dret! Oficines Store (sense taulell), horari de caixa restringit, comissions abusives, imposició –a tort i a dret... a tot Déu– de les draconianes cites prèvies and so on. Sentint-ho molt, em veig obligat a esvalotar el personal. Hem d’ensenyar-los les dents. Què s’han cregut?
Tot i que el repertori de refranys és acotat, hi ha fets actuals que hi han de tenir cabuda. Tot aquest entrellat passa de taca d’oli. Per tant, no és estrany que sorgeixin nous adagis amb bancs i caixes d’estalvi de protagonistes. El seu desprestigi va in crescendo i acumulen tants maldecaps que ja n’hi ha prou. En aquesta conjuntura, entre tots hem de fer per recuperar també aquelles dites que ens advertien de la lletra petita. No s’hi val a signar res sense haver-ho llegit abans. Per si de cas! Fem valer els nostres drets i recuperem un prestigi i un servei que mai ningú no ens ha de poder prendre.
