SEGRE
CARTA AL DIRECTOR

CARTA AL DIRECTORSEGRE

Creado:

Actualizado:

SR. DIRECTOR:

Aquests dies s’inicia la floració dels arbres, especialment en aquestes terres ponentines, on els conreus de fruiters ofereixen paisatges amb un cromatisme de blancs i rosats harmoniosos que invita a la seva contemplació i s’anuncia l’arribada de la primavera. Però com sabeu, companys, encara hi ha combat, i ara per desgràcia no és una frase simbòlica, que també, sinó una crua realitat. Tenim una punyent guerra a Europa que ens recorda massa el passat tràgic d’aquest continent amb moltes morts, aniquilació i patiment.

Malauradament, tornen les primaveres tristes, ara que començàvem a creure que el malson de la Covid s’havia acabat, amb la seqüela de variants, que ja ens van malmetre les dos anteriors primaveres, obligant-nos a confinar, i que van portar dolor, por i mort. Ara semblava que podríem fruir de l’esclat de vida primaveral sense gaires neguits, però, com sabeu, tornem a tenir el cor encongit, els ulls plorosos i estem de nou atemorits. No és per una causa menor, ni implica poca gent, ja que les desgràcies sempre formen part de l’existència humana, són inherents a la mateixa vida, però no cal afegir-hi més teca, ja anem prou sobrats de sobresalts.

Malgrat tot, hi ha al món uns quants poderosos eixelebrats que pretenen posar més pressió a la resta dels soferts hu· mans. No sé si estan practicant experiments malthusians per disminuir dràsticament la població o per la desmesura pròpia del poder i la maldat amb falses justificacions. Por· ten a provocar una guerra d’aniquilació sobre Ucraïna ara o sobre qualsevol altre país adés.

La guspira de la guerra s’estén amb molta facilitat i més quan l’agressor té un exèrcit poderós i amb armament atòmic que ha amenaçat d’utilitzar sense que importin les conseqüències, com ja s’ha vist, a l’atacar centrals nuclears. Mentrestant, tot el sistema de vida que s’havia construït a Europa en els darrers 70 anys està trontollant. La seguretat i el benestar eren els pilars fonamentals de l’existència de la Comunitat Europea, tot i que sabem que la majoria de la humanitat no ha gaudit mai dels nostres privilegis. Això no hauria d’implicar que haguéssim de perdre les nostres conquestes socials com molts pretenen, sinó que l’objectiu seria es· tendre-les arreu. Així, els veritables perdedors d’aquesta guerra serem les classes populars europees, que ens empobrirem i restarem més vulnerables, ja que, desgra· ciadament, som una societat sense gaires valors morals, molt hedonista i poc avesada a la frustració. Si perdem aquest dèbil coixí de benestar, sabrem sobreposar-nos? Tanmateix, no podem quedar-nos de braços plegats i dins les nostres escasses possibilitats hem de fer quelcom per revertir la situació. La pau és necessària si volem tornar a gaudir plenament de primaveres alegres.

tracking