SEGRE
CARTA AL DIRECTOR

CARTA AL DIRECTORSEGRE

Creado:

Actualizado:

SR. DIRECTOR: Fa mesos que al·lucino amb la parsimònia i la lentitud eixarreïda del govern espanyol. Soc tremendament crític davant l’allau de temes que grinyolen. Una de les coses que més em rebenta –a banda d’una més que evident manca de reflexos– la situo en la valoració o anàlisi global que en fan: sempre s’escuden en la conjuntura internacional. Començant pels dos anys i escaig de pandèmia. Seguint amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna. Sense passar per alt el cost de l’energia. Tot plegat recau a la butxaca del pobre consumidor.

L’índex de preus al consum presenta ràtios de 3 dècades enrere (7,50% al març). Amb la previsió d’algun economista contrastat (com en Santiago Niño Becerra) de repuntar fins a taxes del 12%. Què més ha de passar per reaccionar i adoptar mesures de xoc? No havent superat els efectes de la crisi del 2008, l’entorn empitjora dia rere dia. En època de vaques grasses i amb el crèdit barat, molta gent es va endeutar alegrement. Sobretot en l’àmbit del mercat immobiliari.

Fruit d’allò se’n desprèn una cartera d’hipoteques que presenta un saldo viu d’uns 455.000 milions d’euros. La majoria d’elles referenciades a l’Euríbor. Un índex que marcava –a finals d’aquesta setmana passada– un -0,048%, màxims de setembre del 2016. Al pas que va tot, la cursa per cotitzar de bell nou en positiu és a tocar. Tenint en compte que això no passava des de febrer del 2015. Consegüentment, les pròximes revisions pactades dels préstecs produiran més d’un esglai. Mentrestant, la cantarella de les rodes de premsa dels dirigents diu que tot marxa raonablement bé. Quin país! Tant costa requerir urgència a les autoritats del paraigua que significa la UE? No poden copiar, alhora, mesures dràstiques –a l’estil germànic– per tal de nacionalitzar alguna empresa energètica? Si més no, garantirien el subministrament i un preu adient i raonable.

Tanco la columna reproduint una frase antològica del gran Benjamin Franklin: “Mentre puguis, estalvia per a la vellesa i la necessitat, perquè el sol del matí no dura tot el dia.” Això sí, mai no deixaré de requerir criteri, decisió, urgència i compromís social al govern. Els paguen per pensar. Els impossibles es podrien fer al moment. Els miracles triguen un pèl més. Encreuant-se de braços, les coses no s’arrangen pas soles.

tracking