Ni sometents ni anem armats

SR. DIRECTOR

En relació a la notícia publicada el passat dia 6 de desembre, m’agradaria donar la meva humil opinió: Visc a Partida Boixadors i, per tant, pateixo l’onada de robatoris que s’estan produint a la nostra zona últimament. M’agradaria aclarir al Sr. Pueyo en referència als “sometents armats” que ni fem sometents ni anem armats. Senzillament, voltem pels nostres camins, vigilant (feina que haurien de fer les autoritats). Les instruccions són circular pels nostres camins, vigilar i, en cas de veure quelcom sospitós/perillós, sense sortir dels nostres cotxes, trucar al 112, a Comissaria de la Urbana o a Comissaria de Mossos.

Al número que se’ns va facilitar fa temps de la patrulla de l’Horta, després d’estar trucant-hi tota la nit del dissabte arran dels robatoris que vam patir (i donant missatge d’apagat), l’endemà ens vam assabentar que aquesta patrulla està anul·lada. Gràcies per informar-nos que ja no tenim aquest servei (ironia). Ens sentim venuts, ens sentim sols, ens sentim indefensos. Els pocs que ens vam oferir per fer aquest servei altruista de vigilància veïnal, ens vam haver de sentir dir que no representem cap associació de Veïns.... És que ni en tenim cap intenció!!! Només volem defensar casa nostra! En canvi, aquests que es reuneixen amb vostè, que no parlen amb els veïns, que no ens recolzen... aquests, a nosaltres, no ens representen... i el problema és que es pensen/diuen que sí. Potser voltar de nit no ajudarà a dissuadir els lladres, no ho sé. El que sí que sé és que no fer res no ajuda, que anunciar al diari els dies concrets que estarem vigilant només ajuda els lladres, donant una informa- ció concreta que només els és útil a ells (hi heu pensat, abans d’esbombar-ho?), que les càmeres als extrems dels camins un veí de Partida Boixadors estan tan mal posades que no caldria ser gaire espavilat per accedir a la meva partida esquivant-les. Pel que fa als xats de les partides, a la nostra en concret, el xat específic de l’AAVV ni l’última nit dels robatoris ni l’endemà al matí no va alertar. Només un breu missatge, a mig matí, que hi havia hagut un robatori la nit abans... entremig de desenes de missatges de felicitacions i altres banalitats.

I jo, Sr. Pueyo, pregunto: si ens entren dins de casa nostra contínuament, a les autoritats policials els falten recursos, les autoritats municipals i veïnals es de- diquen a reunir-se i reunir-se sense que es vegin actuacions efectives, a sobre criticant el que modestament fem fruit de la nostra preocupació... què hem de fer? De debò. Teniu alguna solució? No? Doncs en lloc de criticar el que fem, com a mínim, recolzeu-ho... o feu alguna cosa vosaltres, que segur que ho fareu millor (si us poseu de debò a la feina).