Català
Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

CAVE CANEM
  • RAMON CAMATS

La relativitat de la riquesa

17/12/2016 a las 05:40

Si de quatre individus, només un té un pollastre, un cop feta l’estadística corresponent, cadascú disposa d’un quart. És meravellós això de la renda per càpita. Les matemàtiques reparteixen que és una meravella. Gràcies a individus com Amancio Ortega (el del pollastre), resulta que cada espanyol disposa de 29.863 euros. Ja veuen que fàcil que és ser ric, segons l’estadística. Ara bé, això de la riquesa és una realitat absoluta o relativa? Ortega és ric aquí i a Honolulu, però un català pobre és comparativament igual de pobre al Marroc o Mauritània? I a Anglaterra o als Estats Units? Després hi ha la riquesa subjectiva. Hom pot ser ric i sentir-se pobre, com fa Esperanza Aguirre. Dijous va dir, tractant de justificar que la vicepresidenta Soraya hagués fet parar el cotxe oficial a la Gran Via de Madrid per fer unes compres, que

“los sueldos de los políticos no dan para mucho y por este motivo se ven obligados a comprar en tiendas baratas como Primark o Zara”.

Renoi, qui guanyés els seus 94.758 euros bruts anyals, o els 73.486 de la Soraya (sobres a part). Ser ric, benvolguda Esperanza, és mala cosa, especialment ser un nou-ric. Has d’aguantar mirades de reüll i comentaris maliciosos dels rics de tota la vida. Et diuen “arribista” i et miren amb desdeny, com si els teus quartos no valguessin tant com els seus perquè no tens “classe”. I si, per un casual, tens més quartos que ells, alhora que et menyspreen, també t’envegen, i aleshores això et dóna bo. Perquè ja se sap, només hi ha enveja entre semblants. Ningú no enveja la força d’un lleó, sinó la d’un altre home. Per això, quan passa, tu, el nou-ric, et prens l’enveja del vell com un reconeixement. Al final, però, vells i nou-rics volen ser-ho perquè els diners compren vida. Amb ells compres salut i bons aliments. I, quan convé, bones reparacions, tractaments i restauracions del cos. Però el més important és que amb diners compres temps: altres treballen per tu i estalvies esforç, treball i temps. Així, si acumules un capital infinit, sembla que tens un temps infinit, com si l’acumulació de diners treballés contra la mort. Llàstima que no sigui cert. Perquè la mort no l’ajornes ni l’evites. Al final, fas un bonic cadàver daurat. I ets, és clar, el més ric del cementiri.

Etiquetas

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre