Arrancar-se un ull

Deia ma padrina Mercè, que en pau reposi, que hi ha persones tan malparides que es buidarien un ull si amb això tu perdessis els dos. En efecte, l’odi, l’enveja, a voltes l’orgull ferit, són motors d’aquest tipus de rescabalaments, simbòlics o reals, que solen buscar els més venjatius. Els anglesos, que tenen frases per a tot, diuen “Cutting off your nose to spit your face”, això és, literalment: arrancar-se el nas per escopir-se a la cara. Es tracta d’un advertiment per a aquells que actuen de manera autodestructiva quan, buscant represàlia, es fan més mal a si mateixos que a l’objecte del seu odi. Sembla que la dita s’originà durant el segle XII a Anglaterra durant les invasions vikingues, quan, segons la llegenda, dones pietoses es desfiguraren el rostre per tal de protegir la seva virginitat dels bàrbars rapinyaires.

La història i la literatura van plenes d’aquests tipus de revenges, en tot tipus de contextos. La més clàssica és Medea, protagonista de l’obra del dramaturg grec Eurípides. Medea castiga el seu marit infidel matant els fills comuns. Ella pateix un suplici indicible, però tot val a fi de veure’l patir a ell. Aquesta actitud malaltissa agafa una dimensió esgarrifosa quan és part d’un projecte col·lectiu. El Capitán Alatriste, un altre personatge literari, en aquest cas d’Arturo Pérez-Reverte, simbolitza la manera de fer i sentir dels veïns. A la novel·la del mateix nom s’explica que el dit capità, combatent dels Tercios a Flandes, participa en una missió. Cito literalment: “...a fin de sorprender a un destacamento holandés. Que era el enemigo de entonces porque pretendían proclamarse independientes, y si te he visto no me acuerdo. El caso es que al final lo fueron, pero entre tanto los fastidiamos bien”. Fixin-se bé en el darrer i apoteòsic “entre tanto los fastidiamos bien”, de collita pròpia del narrador. Representa l’essència d’una España a qui, com diu Joan Maragall, “han parlat massa dels que per la pàtria moren; records i glòries, només de morts.” D’una España que, matant, es mata. D’una Espanya que, per orgull i despit, vol fotre Catalunya, que li espanta l’economia, atempta contra la seva dignitat i el seu honor, sense adonar-se que així s’arruïna, es degrada, esdevé menyspreable i indigna.