SEGRE

Creado:

Actualizado:

Si aquest dijous vàreu veure Polònia segur que vàreu pensar que TV3 o, si més no aquest programa, té els dies comptats si el cop de l’Estat a Catalunya segueix. I això és així perquè aquest programa fa certa la dita horaciana: “Quamquam ridentem dicere verum, quid vetat?” (“Què impedeix que, tot rient, diguem la veritat?”). Polònia diu –en broma, és clar– de Rajoy, que és un dropo; de Soraya, que és una serp malintencionada; d’Arrimadas, que no sap sumar i que és una mentidera compulsiva; del rei, que fa més nosa que servei; de la Policia Nacional espanyola, que té tantes tendències sàdiques com manca de professionalitat. Als hotelers de Múrcia els acusa de cinisme i de fomentar l’odi premiant la brutalitat. M’ha estranyat que no els acusés, a més, de suborn impropi a funcionaris, per això de regalar-los vacances pagades que se sumen als sous que cobren com a funcionaris.

Diuen que la funció de la sàtira i la paròdia és corregir aquells que en són víctimes. Una i altra els posen davant del mirall de les seves misèries i els fa sentir vergonya en veure’s exposats, així, a la mirada dels altres. La burla satírica fa que l’individu, que fins aleshores no era prou conscient de la incongruència, de l’estupidesa, del caràcter estrafet, banal o inútil de les seves accions o aparences, de cop i sobte s’adona que, a banda de pena, fa riure. El problema és quan la rigidesa del cor impedeix el burlat d’assumir el seu caràcter ridícul i corregir-se. És aleshores quan l’espectador aliè percep els sorprenents efectes que pot tenir un nas vermell de pallasso. Si un individu se’l posa i tot seguit es col·loca, ben a prop i en actitud seriosa, al costat d’un Policia Nacional o d’un Guàrdia Civil que fa guàrdia armat amb una metralleta, pot ser que aquest interpreti la poc submisa actitud del ciutadà com un acte de desacatament, burla, manca de respecte, menyspreu i fins i tot odi. Degudament afinada pel fiscal, l’acció es converteix en un “delicte d’odi”, susceptible de ser condemnada als tribunals pels lacais de l’estat.

Ara, l’efecte més important de la sàtira i la paròdia no obra sobre els ridiculitzats que, ja ho hem dit, tenen el cor molt dur. Obra sobre els que riem: ens lleva el respecte i ens fa desaparèixer la por.

tracking