Salomó ha mort

El judici de Salomó (I Reis, 3,16-28) és una anècdota excel·lent que exemplifica l’enorme dificultat que hi ha a jutjar bé. Suposo el lector mínimament avesat: dues bagasses han parit recentment, però una, sense voler, ha mort el fill en adormir-se-li damunt. Aleshores, d’amagat, canvia el nen pel de l’altra, que és viu. Aquesta, en adonar-se’n, reclama el seu fill. Amb la disputa oberta, les bagasses van a trobar Salomó. És impossible saber quina diu la veritat, car les dues sostenen que el nen viu és el seu. Salomó pren una opció arriscada, que ara cap manual de jurisprudència aconsellaria. Demana una espasa i ordena que el nen sigui partit per la meitat, i que se’n doni una part a cadascuna. Una accepta la sentència sense piular, però l’altra la rebutja, dient: “Dóna-li l’infant viu. No el matis.”

És aleshores que Salomó sap quina diu la veritat. Només la vertadera mare prefereix perdre el fill a canvi de veure’l viu. I, alhora, només la que plora el fill mort treu consol –un magre consol– que l’altra també plori. I encara, només un jutge imparcial, un jutge que no penja ni a un ni a l’altre costat, un magistrat que no guanya ni perd res, com el fulcre d’una balança, pot jutjar rectament.

Per a desgràcia nostra –i també dels ciutadans d’España, que ja s’ho trobaran un dia– els seus magistrats són incapaços de jutjar “salomònicament”. I no ho dic per les evidències externes de moltes de les seves accions, que sempre poden ser interpretades benèvolament com malaptesa o rigidesa d’esperit. Ho dic per les paraules que molts d’ells han expressat voluntàriament en un xat, conegut ara, on vomiten la seva voluntat contra Catalunya. Les evidències externes ja ens eren conegudes, i eren molt diverses: acusacions sense proves, negligència o recusació de proves en contra, abús injustificat i contrari a la llei de la presó preventiva, etc. En un altre ordre de coses, el rebuig de la fiscalia de dur al Tribunal Suprem el cas del fals màster de Casado és un glop més de fel. És clar, com han de jutjar qui els proporciona prebendes i càrrecs? Les evidències internes, però, són la confirmació de la Injustícia que regna a España. Els jutges són part de les seves pròpies causes, i això invalida, com hi ha món, qualsevol judici.