No puc no parlar

Diuen que si no tens res a dir, més val que no badis boca. I és ben cert que l’estupidesa o la ignorància resten amagades mentre hom calla, però es fan evidents tan bon punt com el ruc xerra, i més quan xerra massa. Però també és veritat que quan hom té alguna cosa per dir, cal que la digui. I encara té l’obligació si allò que ha de dir no pot ser callat, no ha de ser callat. El títol de l’article, doncs, escau als periodistes mallorquins que han destapat el cas del capo de la màfia de l’oci nocturn i la prostitució de l’illa. Un jutge, sens dubte corrupte i prevaricador, els ha fet requisar els telèfons mòbils i material, contravenint el principi constitucional del dret a la llibertat de premsa i a la confidencialitat de les fonts periodístiques.

El títol correspon a l’adagi 2229 dels Adagiorum chiliades que Erasme de Rotterdam anà publicant, en edicions successives i de mida creixent, entre els anys 1500 i 1536. Erasme, com els periodistes mallorquins, no podia no parlar davant de les desgràcies i maldats de l’època. L’Església fou sovint víctima justa de les seves invectives i sentències. Recorden allò de “L’hàbit no fa el monjo”, tant escaient dins i fora de la cúria? Si li plau llegir-lo, l’informo que acaba d’aparèixer una antologia dels 4151 adagis d’Erasme a Edicions de la Ela geminada. La signa Joan Tello i Brugal, autor de la traducció i la introducció.

Si li sembla que l’adagi és una cosa menudeta, sàpiga el lector que aquest ha de ser avaluat no per la seva mida, sinó per la seva vàlua. Erasme havia pensat fer ús dels seus adagis o parèmies (usa indistintament els dos termes) per dir coses agudes, punxents, assenyades i a voltes iròniques sobre els fets del seu temps. A fe que els seus proverbis són perfectament actuals. Al president Torra li podríem dir, per bé que ja ho deu saber, “Carendum ab eo qui semel imposuit”, adagi 2751, que traduït diu: Compte amb qui t’ha ensarronat una vegada, i també que el llop canvia de pèl, però no d’idees, en referència al fet que el canvi de Rajoy per Sánchez no vol dir res més que més del mateix. I a Sánchez li podríem dir “Ignem ignine addes”, adagi 108. Vaja, que no afegeixi foc al foc, perquè qui prepara mals per a altres, alhora els seus propis mals procura.