SEGRE

Creado:

Actualizado:

Ha passat una setmana i ningú no recorda la calamitat que s’ha abatut sobre el Delta de l’Ebre. Tot va tan ràpid que avui encenem el foc de la xemeneia amb el full del diari que ahir duia la notícia d’un crim horrible, d’un desastre natural o d’una guerra. Passa que, a més, finida la mirada passavolant sobre el desastre, aquesta ja no torna fins que no hi ha una catàstrofe més gran. Així ha passat amb la nostra terra baixa. Recorden els terratrèmols del projecte Castor a les aigües del Montsià? Ja fa sis anys d’això. Recorden l’explosió al polígon petroquímic de Tarragona de quinze dies enrere? Recorden la posada en marxa de l’abocador de residus industrials de Riba-Roja, a la Ribera d’Ebre? Fa un any que els habitants de la zona es manifestaven per evitar que hom els omplís el territori de porqueria aliena.

Fa temps ens queixàvem que el vocabulari de la capital del Reino d’España incloïa la distinció entre Madrid i “Provincias”. Al vocabulari de TV3, “la nostra”, segons diuen, distingia fa temps entre Barcelona i “comarques”. Ara han canviat d’expressió, diuen Barcelona i el “territori”. En realitat, només hi ha Barcelona, la resta és “territori”... com si en aquest territori, indefinit, sense límits, sense matisos, no hi hagués persones que hi viuen, que hi treballen. S’ha vist fa tot just una setmana: quan va començar la tempesta anomenada Glòria –que per cert, algú s’ho hauria de mirar, això de posar noms– totes les mirades van centrar-se en Girona i l’eventualitat que el riu Onyar sortís de llera i inundés les característiques cases de la ciutat, cosa que no va passar, feliçment. Però mentrestant ja feia hores que el mar engolia la desembocadura de l’Ebre, anorreava els arrossars, s’empassava la mànega del Trabucador i es menjava les salines, els cultius i les séquies tan laboriosament treballades per la gent. Quan la magnitud de la tragèdia esclatà als ulls de la premsa, TV3 hi va enfocar la mirada i envià els corresponents periodistes. Hi hagué crits i plors. I tothom es va exclamar ben fort, que si “no hem d’oblidar el territori de Catalunya”, que si cal un pla urgent per al Delta... Però en quatre dies, tot oblidat, mentre el “territori” es despobla i, amb la calma, s’estén el silenci de l’oblit.

tracking