SEGRE

Creado:

Actualizado:

Diuen que som animals socials, com les abelles i les formigues. Ara, amb el confinament, potser haurem de matisar aquesta definició. El model per repensar-la ens el proporciona un misantrop, Schopenhauer. Imaginem, doncs, un grup de porcs espins que, a l’hivern, es resguarden del fred dins d’una cova. Al principi s’ajunten molt, per donar-se calor, però en aproximar-se, les pues que els protegeixen fan que es punxin mútuament. Quan se separen, però, senten fred. A la fi, després de diverses aproximacions i separacions, troben una distància còmoda amb què, sense punxar-se, poden compartir la calor. L’al·legoria és suggeridora. I el consell que en resulta, encara més: “mantingueu la distància!” Potser no tindreu tota la calor humana que voldríeu però tampoc no patireu els inconvenients de l’excessiva proximitat. D’aquí en resulta que els éssers humans no podem ser tan sociables com voldríem ni tan poc com convindria per a la nostra pau d’esperit. El terreny intermedi és aquest espai fonedís i difícil de portar que hi ha entre l’amistat i l’enemistat, la sociabilitat i la insociabilitat.

Aquests dies són adequats per comprovar-ho. Estem realment preparats per compartir –fins i tot amb els més propers– el confinament full time a què ens obliguen les circumstàncies? Si fóssim tan socials com les formigues, sabríem adaptar-nos a la vida comunitària, sense friccions. Però la intimitat excessiva ens resulta contraproduent, donant com a resultat la tensió i, a voltes, la guerra. La pau només és possible amb un pacte. Aquest, si es dona entre grups socials, s’anomena legalitat, o respecte per les normes. Si és entre persones, se’n diu cortesia, i també consideració. En el millor dels casos, és amistat i fins i tot afecte. Però tots ells es posen a prova quan la convivència implica confinament en un espai reduït durant un llarg temps. És ben sabut que augmenta el nombre de divorcis després de les vacances, que obliguen els “martirimonis” a una convivència superior a la de l’època laboral. Dit això, prenguin paciència. Si no tenen gos com a excusa autoritzada per passejar, facin excursions virtuals (no solament per internet, les novel·les també serveixen). Recordin que fer volar la imaginació amplia l’espai de la convivència.

tracking